Anna M. Parés – Miquel Anguera, “Beatet”
07-01-2022
El passat dia 3 de gener vam publicar un petit escrit sobre el primer cop que els Reis d’Orient arribaren a Mont-roig, segons el testimoni enregistrat en una casset l’any 1988, per la Maria Brú i Borràs (a.c.s.) i la Magdalena Serra i Vernet (a.c.s.). Havent llegit l’esmentat escrit penjat al web de Ressò el proppassat dia 3, la mont-rogenca Anna M. Parés i Martí, em va recordar algunes anècdotes i vivències que el seu pare, en Cisco Parés i Boronat, “Belet” (e.p.r.) li havia explicat. Intentarem resumir-ho.
El Cisco Parés, amb el seu cavall (i molt probablement també, amb el seu carro, va participar de la primera cercavila dels Reis d’Orient a Mont-roig l’any 1932). També ens explica que va aconseguir posar el seu cavall dret amb les potes del darrere, amb la sorpresa i temor dels mont-rogencs que estaven a prop. Sobre les caixes i capses buides dalt dels carros (donades per l’estanc i per simular molts jocs i regals), l’Anna M. ens afegeix que damunt de dites capses s’hi veien algunes joguines per fer més verídica, vistosa i real la posada en escena de la rua pels carrers de la nostra Vila (recordem que ja dugueren fanalets en aquella data). També recordarem, sense poder precisar les dates, que hi hagué un dia que, el grup de joves que feien de patges, reis, etc. cansats ja de fer la cavalcada, es prengué la decisió de passar-ho als “quintos”. Primer tenien 20 anys i després 18. En un principi només eren nois i posteriorment ja foren nois i noies i… fins als nostres dies.
El Cisco Parés també havia explicat a sa filla Anna M. que, en aquella època, hi havia un grup de joves que feien d’altres activitats culturals com el teatre i recorda que representaven els Pastorets a la Sala Parroquial que aleshores era a ca la Coloma, al carrer del Bisbe Macià, cruïlla amb el carrer del Forn (actual Josep M. Gran i Cirera). Això lliga amb el que els meus pares, Josep Anguera i Maria Brú, ens havien explicat que ells també havien representat els Pastorets (encara que no barrejats nois i noies, òbviament, per l’època que era, ja que ho tenien prohibit). Hi aportem una foto de l’època que, encara que no sigui molt bona la seva qualitat, no deixa de ser un bon testimoni d’aquestes explicacions. Si la primera missa a l’actual església parroquial de Sant Miquel es va celebrar a la Festa Major de 1947 (després de la guerra del 36-39), podem pensar que fins aquesta data la Sala Parroquial es trobava a ca la Coloma del carrer del Bisbe Macià ). La Sala Parroquial també va estar a cal Xarles, a tocar de cal Bieto (Pl. de Joan Miró, 12) al costat de migdia (sud).
En fi, tant aquell escrit del dia 3 com el d’avui ratifiquen, a bastament, que aquell Mont-roig del primer terç del segle XX, tot i tenir moltes mancances, econòmiques, socials i d’infraestructures, no estava ni parat ni adormit i que els nostres avis i pares, amb el seu esforç i tossuderia tiraren endavant una societat inquieta i àvida de transformacions. No sabien que després, la cruel guerra de 1936-1939 canviaria completament les seves vides i les de llurs famílies. I fins avui…
.
Cisco Parés i Boronat Anna M. Parés i Martí
.