Miquel Anguera “Beatet”
07-06-2017
Probablement no estigui molt encertat el títol d’aquest petit article però, algun nom calia donar al petit i paradisíac espai que es troba a tocar de l’aparcament de l’Ermita. He posat balmes (o baumes) i coves perquè se n’hi troben força i també, “del rei moro”, perquè, segons la llegenda, és en aquest espai on va relliscar i caure el rei moro quan volia espoliar les joies de la Mare de Déu de la Roca fa molts i molts anys…
El passat dissabte, 3 de juny, ens vam emplaçar per anar a visitar aquesta zona tan bonica, desconeguda, recuperada i tan propera al santuari de la nostra Patrona. La Laia Marbà, jardinera i paisatgista, responsable del projecte de neteja i recuperació d’aquest espai ens va explicar el projecte i detalls d’aquests treballs.
El projecte està emmarcat en els projectes forestals que, des fa deu anys, la Diputació de Tarragona i l’Obra Social La Caixa estan duent a terme. L’Ajuntament de Mont-roig es mostrà favorable a aquest projecte presentat per la Fundació “Formació i Treball” de Sant Adrià de Besós i que té una delegació a Vila-seca. Tres són les persones que hi han treballat (més la responsable del projecte) i que es van buscar en els Serveis Socials del nostre municipi. Cal dir també, que s’han fet servir desbrossadores manuals.
El novembre passat començaren els treballs i han acabat ara al mes de maig; per tant, ha estat un projecte de sis mesos. El pressupost ha estat de 25.000,00 € i el nostre Ajuntament també hi col·labora amb un contracte menor de neteja i amb els cartells pertinents que es col·locaran en l’esmentat espai.
Hem dit que era un espai desconegut perquè, tot i ser tan proper, sempre havia estat ple de bardisses o esbarzers (bardessos a Mont-roig), matolls, brossa vegetal, herbes (fins i tot un electrodomèstic) que hauria fet impossible la possibilitat de baixar-hi i poder admirar aquesta espectacular bellesa. Lledoners, galzerans, margallons, pins, figueres de moro, i un llarg etcètera poblen aquesta superfície recuperada i obaga, tota vegada que el sol pràcticament no hi toca en tot el dia. És un espai per perdre’s-hi i passar-hi una bona estona, ja sigui de pas o bé de reflexió…
Ara només hi falten els cartells indicadors per animar els excursionistes perquè hi vagin passant i així col·laborar perquè la brossa vegetal no torni a créixer.
També es posaran cartells explicatius a l’entorn de la cova d’en Patou i de l’hort de l’Ermita amb plànol de la zona indicant les escaletes del diable, l’Areny, la cova foradada, etc. Una molt bona recuperació d’aquest preciós espai que Ressò vol aplaudir.