Miquel Anguera, “Beatet”
23-09-2019
“En aquest vostre santuari, Mare de Déu de la Roca, ens agermanem amb els homes i dones que, més enllà d’aquests turons, formem la Nació catalana.
Ens sentim profundament lligats amb els homes i dones que, en la nostra comarca del Baix Camp, han treballat en la construcció del nostre País des del començament de la seva història, fins als nostres dies.
Portem el goig i l’esperança, tristesa i angoixa que hem recollit en els tallers i les fàbriques dels treballadors, en la mar, els camps i boscos dels pagesos, en les sales de festa, aules dels mestres, en estudiants i joves, cases i places dels nostres pobles, persones preses, exiliades i encausades del nostre País.
En defallir-nos les passes i espatlles, en vostres braços hi trobem Jesús, el Senyor. Que Ell abrandi les nostres comunitats en aquests dies d’incerteses.
A Vos ens encomanem i deixem als vostres peus aquesta ofrena en nom de les convilatanes/ans que, agermanats sota la paraula “Llibertat”, ens empeny a comprometre’ns. Un Vent impetuós ens llança muntanya avall per edificar i construir una comunitat viva: l’esperit d’un poble que camina”.
Santuari de la Mare de Déu de la Roca, Mont-roig 21/09/2019
Aquest és l’escrit que s’ha llegit al cambril de la nostra Patrona, el dissabte 21 de setembre (un dia lleig i plujós), per tretze àvies i avis, en representació del col·lectiu d’Àvies i Avis de Mont-roig per la llibertat dels presos i exiliats polítics. Ens hem volgut atansar a l’atalaia de la nostra Ermita per llegir aquest escrit i fer ofrena d’un ram de flors a la nostra Patrona per advocar pels nostres presos/es polítics i exiliats/des que injustament es veuen privats de la seva llibertat per un Estat injust i venjatiu. Al mateix cambril hem cantat uns fragments dels Goigs de la Mare de Déu de la Roca i, en sortir a la plaça del santuari, hem cantat l’himne nacional de Catalunya, Els Segadors, per acomiadar l’acte reivindicatiu i de suport . El cel, gris i amenaçador, ha continuat mentre tornàvem a Mont-roig… Però el nostre cor, malgrat l’angoixa i la tristesa, surava en el goig i l’esperança….
