[vc_row][vc_column width=”1/1″][vc_column_text]Esther Bargalló

03-02-2015

Paraules i expressions que abans formaven part de la parla quotidiana dels mont-rogencs i que, a hores d’ara, ja no s’empren mai o gairebé mai.

Tot i que algunes encara les podem escoltar de la boca de gent més gran, la gent jove ja no les utilitza i, fins i tot, algunes potser no les han sentides mai.

• Abaltit: endormiscat.
• Acabussar: enfonsar el cap dins de l’aigua.
• Acotxar: ajupir.
• Alego: aviat.
• Amollar: afluixar, cedir, minvar d’intensitat.
• Amorosir: ablanir, suavitzar.
• Antara: faixa de terra de la partió, que cal llaurar de través perquè ha quedat sense llaurar pel dret.
• Arànyera: aranya.
• Arpa: eina corbada, amb pues de metall (actualment són de plàstic) i forma d’urpa, que serveix per pentinar les branques dels olivers i fer caure les olives.
• Asclat: molt cansat.
• Aubenc: babau.
• Balafiador: malgastador.
• Borres: tavelles de les faves tendres.
• Bossarrera: comporta de regar.
• Botana: forat que una espurna fa a la roba.
• Burxoc: tros de fusta o de ferro acabat en punta. Tros de branca tallada que queda en una soca i, per extensió, punt sortint d’un bastó o de qualsevol peça de llenya.
• Capçana: drap o tovallola que serveix per eixugar-se les mans o per eixugar atuells de cuina.
• Catxar: donar la mà a algú.
• Còrrec: excavació produïda en un terreny rost pel pas de les aigües de pluja.
• Cuïc: mosquit.
• Desar: guardar alguna cosa.
• Embullar: desordenar els cabells.
• En pic… : tan aviat com…
• Entemonir: estabornir, fer perdre els sentits (a algú) d’un cop.
• Enxomar: agafar alguna cosa a l’aire.
• Enxonxit : ensopit, que no es troba gaire bé.
• Escarrar (o esquerrar): collir les olives amb la mà o amb l’arpa.
• Esgatimar: regatejar; ésser escàs en la cessió d’una cosa, en l’atribució d’un mèrit, etc.
• Esquitllèbit: de gairell, de costat, obliquament.
• Estregat: cansat.
• Farrala: galleda, ferrada.
• Fato: conjunt de coses en general, especialment articles de comerç, ingredients del menjar, etc.//Feinada.
• Fonedo: gran enrenou.
• Grapiot (arpiot): eina consistent en una fulla de ferro que per una banda està dividida en dos o tres forcons llargs i per l’altra té tall horitzontal o vertical, i que va posada al cap d’un mànec llarg que forma angle agut amb la fulla. Aquesta eina serveix per cavar la terra, per arrabassar ceps, patates, etc.
• Guaitar: mirar.
• Llampurnejar: ploviscar.
• Llaquim o llac: llot que es fa al fons i vores de les basses o llocs d’aigua estancada.
• Llefris: brut, greixós.
• Lletuga: enciam.
• Malandando (ser un malandando): ser una mala persona.
• Marcats ( o mercats?): pedres arrodonides, de tots colors, que trobem a la platja.
• Matràfola: sofisticació.
• Menester: allò que hom necessita. Haver algú de menester alguna cosa (o fer menester a algú alguna cosa). Caldre-li, ésser-li necessària.
• Menjafestuc : mal menjador, menjamiques.
• Mensorga: mentida.
• Moresc: blat de moro, panís.
• Ninyola : cordill per ratllar la terra i indicar la direcció dels solcs o plantacions
• Òspedrer! : paraulota.
• Palatreca: persona xerraire i mentidera.
• Pebrina: pebrot.
• Pica: peça de pedra o de terrissa, més gran que de grossària manual, que té una concavitat destinada a rebre i contenir aigua o un altre líquid que hagi de servir per a rentar, amerar, banyar-s’hi, abeurar animals, etc.
• Piquent: picant, coent.
• Pudent: malsofert, malhumorat.
• Rana: rogall, respiració feixuga i ronca; el ronquet que solen fer els gats.
• Rebordonit: bròquil tardà, de color blanquinós, que es cull al febrer; variant híbrida de bròquil i coliflor.
• Recapte: collita feta per guardar.
• Somicar: traspuar (ex: el canti traspua).
• Xoll: toll.

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/1″][vc_column_text][/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]