Grup Barracaire de Mont-roig
06-12-2018
En el text “L’equip de govern de l’Ajuntament de Mont-roig menysprea el patrimoni de la pagesia” que vam publicar el 04-10-2018 (veure: https://ressomont-rogenc.cat/lequip-de-govern-de-lajuntament-de-mont-roig-menysprea-el-patrimoni-de-la-pagesia/), dèiem al final: “molt possiblement seran Patrimoni de la UNESCO i Mont-roig tindrà les cinc úniques barraques BCIN de Catalunya i no, precisament, gràcies a l’actual equip de govern del seu Ajuntament”.
Doncs, el proppassat 28 de novembre, la UNESCO ha declarat l’ “Art de la pedra seca: coneixements i tècniques” Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
Sorpresa! El dia 30 l’Ajuntament publicava una notícia sobre aquest important esdeveniment explicant que en el Ple del 25 de gener de 2017 es va aprovar una moció de suport a la candidatura i que posteriorment s’havia enviat una carta a la direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
També s’hi deia que “Mont-roig del Camp té identificades més de 130 construccions de pedra seca…”. Primer, Mont-roig no té identificades les barraques, qui les ha localitzat i catalogat a la base de dades wikipedra (http://wikipedra.catpaisatge.net/) és el Grup Barracaire de Mont-roig; sense cap ajut ni reconeixement de l’equip de govern de l’Ajuntament. A més, tenim exactament, a hores d’ara, identificades i catalogades 141 barraques de pedra seca. Quan no tens una informació, el normal és preguntar-ho.
També deia: “en aquesta moció es reconeixia públicament la tasca d’entitats culturals molt lligades al nostre municipi com l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional i molt especialment el Grup Barracaire de Mont-roig del Camp, per treballar incansablement per aconseguir aquest reconeixement mundial…”. Xerrameca política. Una frase per quedar bé cara a la galeria, després d’anys de menyspreus i obstruccions.
Sent estrictes, en el nucli de la notícia de l’Ajuntament no hi ha mentides, però el que s’hi diu no és tota la veritat. Sí, en el Ple del 30-09-2015 es va aprovar el suport a la candidatura, però fou per una moció presentada per ERC. Publicàvem la notícia el 03-02-2015 (veure: https://ressomont-rogenc.cat/ple-extraordinari-del-25-de-gener-de-2017-reconeixement-a-la-m-dolors-tuset-acabada-de-jubilar/). Deia: “La 2a moció d’ERC demanava al Consistori que donés recolzament (mitjançant una carta o similar) a la petició que les construccions de pedra seca siguin declarades patrimoni immaterial de la Humanitat per la UNESCO, tota vegada que l’abril passat la Generalitat havia catalogat 5 de les nostres barraques com a BCIN. La iniciativa estava promoguda per Grècia i Xipre i Catalunya i Espanya, entre d’altres països, ja s’hi havien mostrat favorables. La moció s’aprovà per unanimitat dels 17 regidors del Consistori”.
Fou llarg el camí fins arribar aquí.
Martí Rom, del Grup Barracaire de Mont-roig, que havia rebut el mes d’abril de 2016, l’encàrrec de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de fer la compilació de tota la documentació de la pedra seca a Catalunya, es va posar en contacte amb alguns regidors de l’Ajuntament per informar que seria lògic que l’Ajuntament fes una carta de suport a la candidatura, com ja havien començat a fer alguns ajuntaments de Catalunya. Recordarem que aleshores Mont-roig era l’únic poble de Catalunya que tenia construccions de pedra seca declarades “Bé cultural d’interès nacional” (BCIN), en la categoria de Zona d’Interès Etnològic[1].
No hi va haver manera!! Finalment, van dir que ho havia de demanar en una instància. Per què si no era una petició? Només se’ls va informar que si volien quedar bé, l’escrivissin. L’interès en fer-ho havia d’haver estat de l’Ajuntament. Van passar els mesos. Finalment, vista la inacció, el grup d’ERC ho va portar al Ple. La carta de l’alcalde va arribar a la Generalitat el mes d’octubre. Cinc mesos!
Sabeu la resposta de la Direcció General? “…Gràcies! però el termini de recepció de suports ja està tancat…” Un altre cop l’equip de govern de l’Ajuntament havia arribat tard… Quan la declaració de BCIN per part de la Generalitat, l’equip de Govern s’hi va oposar i van fer al·legacions per tal que no s’aconseguís aquella distinció. Per què (?) Després, tot normal: cap ajut, pals a les rodes i cap reconeixement. Quants pobles voldrien tenir aquesta distinció de BCIN, pràcticament única al Principat?
La prova més clara que aquella carta no va servir per a res, és que es poden consultar els suports rebuts i admesos en el termini establert per la Generalitat a http://cultura.gencat.cat/ca/departament/estructura_i_adreces/organismes/dgcpt/02_patrimoni_etnologic/03_proteccio/01_declaracions_unesco/#bloc1. Són 43 entitats i ajuntaments. I la vila de Mont-roig no hi és. Però sí que hi és el Centre Miró.
(continuarà…)
[1] Les tretze construccions de les valls del Montcau: Talamanca, Mura i el Pont de Vilomara i Rocafort, no ho foren fins al 2018.
