Redacció
22-08-2022
Trobar una fotografia a mitja plana de “La Vanguardia” d’una barraca de Mont-roig, exactament la del Jaume de la Cota, no succeeix freqüentment; tampoc veure-hi d’altres barraques de Catalunya. Però, a més, hi havia una altra fotografia; en aquest cas, de la barraca dels Lliris. I, per rematar-ho, la notícia de la versió digital l’encapçalava la fotografia de la barraca de les Atzavares.
Quasi res: Tres fotografies de barraques de Mont-roig, fetes per l’Esther Bargalló, una dels components del Grup Barracaire de Mont-roig.
El títol de l’article és: “Europa premia la recuperació de l’arquitectura de pedra seca”. Fa referència al premi que s’ha atorgat a Wikipedra, una base de dades consultable per Internet (http://wikipedra.catpaisatge.net/#) que, a més, té una aplicació per al mòbil per poder introduir informacions de les barraques. Aquest és un projecte iniciat fa molts anys pels companys del Grup Drac Verd de Sitges, que van col·laborar en la catalogació de les barraques de Mont-roig, i que des del 2011 està aixoplugat informàticament per l’Observatori del Paisatge de Catalunya (http://www.catpaisatge.net/cat/index.php).
Des del 2011 han participat en el projecte Wikipedra més de 514 col·laboradors i s’han inventariat 31.392 construccions de pedra seca del Principat i també d’algunes comarques de la Catalunya Nord.
Barraca del Jaume de la Cota: Wikipedra núm. 2248.
Barraca dels Lliris: Wikipedra núm. 2279.
Barraca de les Atzavares: Wikipedra núm. 2249.
El premi és “ l’European Heritage Award / Europa Nostra Award 2022”, en la categoria de “Participació i sensibilització ciutadana“.
El Grup Drac Verd de Sitges és una de les 43 entitats de Catalunya i el País Valencià que formen part de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT). A més, Ramon Artigas, el líder del projecte, és el vocal de catalogació d’aquesta entitat ( https://pedrasecaarquitecturatradicional.cat/).
L’article s’inicia amb la descripció que fa Jordi Grau, de l’Observatori del Paisatge, sobre Wikipedra. Posteriorment, Martí Rom, president de l’APSAT, fa una descripció de les barraques de Mont-roig, centrant-se en la barraca del Jaume de la Cota i en la barraca dels Lliris, perquè són de les més rellevants de Catalunya. Per cert, l’Esther Bargalló és la vicepresidenta de l’APSAT.
L’APSAT, entre d’altres actuacions, organitza cada dos anys una Trobada de Pedra Seca i Arquitectura Tradicional dels Països de Parla Catalana. La primera edició es va celebrar a Manresa el 2002 i la darrera a Móra la Nova el 2021. El 2023 es durà a terme la XII edició a Cadaqués.
Martí Rom, com a president de l’APSAT, fou cooptat, el 2019, a formar part de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial de Catalunya.
Com anem veient el treball que s’ha fet sobre les barraques de Mont-roig va tenint una difusió i coneixement cada cop més important. Cal dir que ha estat mèrit tan sols del Grup Barracaire de Mont-roig, amb la col·laboració i ajut econòmic de l’Associació de Veïns Muntanya Roja. Des de l’equip de govern de l’actual Ajuntament, mai s’ha tingut en consideració ni les barraques ni aquest ingent treball que hem dut i portem a terme, suport que sí que hem trobat a la Generalitat i en algun equip de govern anterior, quan es van declarar BCIL les barraques de Mont-roig o quan es va marcar l’itinerari actual d’11 barraques, entre elles algunes BCIN. Algun dia haurem d’escriure detalladament un plec de greuges. Serà llarg.
Aquest és un treball que es va iniciar el 2004. Actualment tenim 147 barraques catalogades que són accessibles a Wikipedra.
Durant aquests darrers anys, amb l’ajut de voluntaris i la col·laboració econòmica de l’Associació de Veïns Muntanya Roja, al nostre terme municipal, hem restaurat 12 barraques de pedra seca, un tram d’una carrerada (camí ramader) i una cisterna o aljub.
Amb l’aixopluc econòmic del Centre Miró es va publicar un tríptic informatiu (2005), es va produir el documental “Barraques de pedra seca (a Mont-roig)” de Martí Rom (2006) i el llibre “Barraques de Pedra seca a Mont-roig del Camp” (maig 2007).
Cinc de les barraques de Mont-roig varen ser declarades “Bé Cultural d’Interès Nacional” (BCIN), en la categoria de “zona d’interès etnològic” el 19 d’abril de 2016 (i publicat al DOGC el dia 21). Foren les primeres de Catalunya i per ara úniques al Principat.
Quan el 2016 va arribar a la Generalitat la proposta de Grècia de presentar l’art de la construcció de la pedra seca a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, des de la Generalitat se’ns va encarregar al Grup Barracaire de Mont-roig la coordinació del dossier que representaria Catalunya. Sí, heu llegit bé: des la Generalitat de Catalunya se’ns va encarregar, als de Mont-roig, la coordinació d’aquest immens treball que, finalment, el 28 de novembre de 2018 acabaria amb l’extraordinària catalogació que les construccions de pedra seca eren Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la UNESCO. Quasi res!!
Com a conseqüència d’aquest treball, el Grup Barracaire de Mont-roig té un rellevant reconeixement en l’àmbit de la pedra seca i les activitats culturals de caire etnològic.
.
.
.