Miquel Anguera, “Beatet”

21-02-2024

Era el 22 de febrer del 2018, fa sis anys doncs, que el col·lectiu de les Àvies i Avis de Mont-roig per la Llibertat dels Presos Polítics i Exiliats (encara sense aquest nom i després formant part de la Taca d’Oli), es va manifestar per protestar contra la brutal repressió de la policia i la guàrdia civil a l’1-O de 2017, durant el referèndum d’autodeterminació, i també per demanar l’alliberament dels esmentats presos polítics i exiliats i malgrat que avui s’està treballant en una possible llei d’amnistia encara continuem en la mateixa situació i, de retruc, en la mateixa petició.

No crec pas que ningú pugui pensar ni digui que, malgrat els indults que el govern espanyol va concedir als nostres presos polítics, els rellevants, ja s’ha acabat la feina quan sabem que encara hi ha molts catalans i d’altres que no en són, que tenen causes pendents amb la (in) justícia espanyola pel simple fet d’exercir un dret fonamental com és anar a votar. I que ningú no ens digui que aquell referèndum era il·legal, quan l’estat espanyol té signat i ratificat, encara, aquest conveni europeu dels drets civils i polítics.

També és cert, que el 2018 a Mont-roig i en molts altres llocs es va començar amb molta força  les manifestacions on hi havia gent de diversos partits polítics i entitats com l’ANC, Òmnium, Plataforma, etc. i que, a casa nostra, donàvem una volta pels carrers cap a la plaça Nova (Miramar) i que, actualment, la majoria de la gent ja s’ha anat cansant d’aquestes trobades (que eren els dijous i ara són als divendres), però, malgrat l’evidència esmentada i deplorar algunes absències polítiques i partidistes, els que encara hi anem i ens considerem irreductibles, és i serà en clau de Llengua, Cultura i País, només.

Pensem en la vergonyosa presó per en Pablo Hasel, Gallardo, l’exili fins ara d’en Valtònyc, l’acusació de terrorisme al Tsunami (sense armes, ni ferits, ni morts…) i un llarg etcètera per a aquells anònims catalans que continuen amb l’ai al cor, per culpa d’una justícia absolutament parcial i al servei d’un estat de qui no trobo adjectius per qualificar.

Res més, les Àvies i Avis continuarem tossuts i dempeus fins aconseguir l’objectiu de qualsevol nació: ésser lliures i poder exercir un dret fonamental com és el d’autodeterminació. Us recordeu encara d’un tal Lluís Maria Xirinacs?? Doncs, això!!   

.

.

.

.