Ets aquí
Inici > General > Història (Page 8)

14: SEGONA GUERRA CARLINA: SEGON ANY (1848)

Martí Rom www.martirom.cat 02-03-2021 La també dita “Guerra dels Matiners” s’havia iniciat a finals de 1846, però fou a inicis de 1847 quan esclatà majoritàriament. A finals d’any semblava que estava a les acaballes, però era un miratge. El 6 de gener de 1848, el capità general Manuel Pavía anuncia que Catalunya està pràcticament pacificada tret

13: SEGONA GUERRA CARLINA: PRIMER ANY (1847)

Martí Rom www.martirom.cat 12-02-2021 Havíem passat moltes coses rellevants. El 30 de juliol de 1843, Espartero havia hagut de marxar d’Espanya. El 8 de novembre de 1843, les Corts havien declarar Isabel II major d’edat, amb 13 anys. Aquell Carles V, de la Primera Guerra Carlina, havia abdicat, el 18 de maig de 1845, en

CENTENARI DEL NAIXEMENT D’ANTONI BALLESTER NOLLA

Redacció 02-02-2021 El passat 29 de gener va tenir lloc un acte d’homenatge al mont-rogenc Antoni Ballester Nolla (Mont-roig del Camp, 16 de maig de 1920 - Barcelona, 15 de febrer del 2017), amb motiu del centenari del seu naixement. L’acte s’havia d’haver fet l’any passat, però, es va posposar degut a la pandèmia del Coronavirus

RACÓ HISTÒRIC: L’ARBOCET FOU ABSORBIT PER VILANOVA D’ESCORNALBOU EL 1846

Miquel Anguera, “Beatet 31-01-2021 Segons el “Boletín oficial de la provincia de Tarragona” del 29 d’agost de 1846, l’autoritat competent va suprimir l’ajuntament de l’Arbocet que passà a dependre de Vilanova d’Escornalbou. (Font: “El segle XIX, un temps convuls: cap a la Segona Guerra Carlina 1841-1846”, apartat 12, de Martí Rom i penjat al web de Ressò mont-rogenc el

12: CAP A LA SEGONA GUERRA CARLINA (1841-1846)

Martí Rom www.martirom.cat 29-01-2021 Aquella Primera Guerra Carlina, també dita la “Guerra dels set anys (1833-1840), s’havia acabat. L’havia guanyat el carismàtic general liberal Baldomero Espartero. El govern conservador que donava suport a la Reina Regent Maria Cristina li quedaven quatre dies. El 17 d’octubre de 1840 la Reina hauria de marxar d’Espanya. Ara la Regència, fins

11: PRIMERA GUERRA CARLINA: SETÈ ANY (1840)

Martí Rom www.martirom.cat 15-01-2021 Havíem vist com, amb el pacte de Bergara (31 d’agost de 1838), la guerra havia acabat al País Basc i Navarra, obligant Carles V a entrar a França. També havíem vist, com aquell sàtrapa militar Charles d'Espagnac, Comte d’Espanya, era vilment assassinat pels mateixos carlins. I, per altre banda, com Ramon Cabrera vivia

10: PRIMERA GUERRA CARLINA: SISÈ ANY (1839)

Martí Rom www.martirom.cat 24-12-2020 Havíem vist com per intentar redreçar la situació de les partides carlines a Catalunya, el juliol de 1838, s’hi incorpora Charles d'Espagnac, Comte d’Espanya; aquell militar sàtrapa de la “Guerra dels Malcontents”. En el “Boletín oficial de la provincia de Tarragona” de l’11 de gener de 1839[1] hi ha 3 carlins que es

UN VALUÓS LLIBRE SOBRE ANTONI BENAIGES, EL MESTRE MONT-ROGENC ASSASSINAT EL 1936

Martí Rom www.martirom.cat 16-12-2020 . Acaba de publicar-se el llibre “Aquel mar que nunca vimos” de José Antonio Abella (Ediciones Valnera, 2020). És una recreació literària de la vida del mestre Antoni Benaiges Nogués, fonamentalment del període 1934-1936 en què fou mestre a Bañuelos de Bureba (Burgos). Són unes 500 pàgines seguint les petjades indagatòries de José Antonio Abella.

9: PRIMERA GUERRA CARLINA: CINQUÈ ANY (1838)

Martí Rom www.martirom.cat 12-12-2020 Entre els carlins s’havien produït algunes desercions. El govern, vist la magnitud de la guerra, havia decidit fer una quinta obligatòria. Havíem trobat dos rellevants carlins mont-rogencs: el comandant Josep Munté i un cap de partida, dit “Simonet”, que era Manuel Simó. En el “Boletín oficial de la provincia de Tarragona” del 5

RACÓ HISTÒRIC MONTIS RUBEI : 20 ANYS DE LA CONSULTA POPULAR SOBRE L’EMPLAÇAMENT DE LA CASA DE LA VILA DE MONT-ROIG

Miquel Anguera, “Beatet” 03-12-2020 L’equip de govern sorgit de les eleccions municipals del maig de 1999, essent alcalde Santiago Torrebadell (e.p.r.), no tenia clar on ubicar la Casa de la Vila. S’havien acabat les obres de reforma i reforç de l’edifici de l’actual Casa de Cultura al carrer de la Mare de Déu de la Roca, núm.

Top