Redacció

27-04-2023

Un conjunt de documentals realitzats per Martí Rom ja es poden veure per Internet, cal accedir al web: www.martirom.cat i anar a l’opció “Documentals”.

Hi trobareu:

“Centre Miró” (2010). Un documental visual històric de com era el Centre Miró. Un espai mironià que es va allotjar a l’Església Vella del 2005 al 2018 i que en aquests catorze anys va rebre 78.011 visitants, que representen 5.939 per any i uns 28 al dia de mitjana. En aquest centre d’interpretació de la relació de Joan Miró amb Mont-roig hi havia els sis “Ninots mironians”. Per cert, on són ara? Estan guardats adequadament per l’Ajuntament? El Centre Miró també fou qui va organitzar per primera vegada un itinerari mironià per Mont-roig, era el “3MR: Mirar Miró Mont-roig”. Encara a hores d’ara el web del Centre Miró (www.centremiro.com) és el principal lloc on es pot trobar informacions (exhaustives) sobre Miró i Mont-roig. El gran nombre de visitants ho testimonia. La “Ruta del paisatge dels genis”, impulsat pel Centre Miró, ha estat un altre èxit.

“D’un roig encès: Miró i Mont-roig” (1979). L’únic documental on Miró parla a bastament sobre Mont-roig. S’ha projectat, entre d’altres a les Fundacions Miró de Barcelona i Palma de Mallorca, a museus, institucions i diverses vegades a TV3. Fou “Tercer Premi de Curtmetratges” de la “22 Setmana Internacional Cine Barcelona” (1980). Ara ha estat escollit per la Filmoteca de Catalunya per ser restaurat i digitalitzat a alt nivell. El proper any es projectarà a vàries institucions europees.

“Mont-roig: tornaveu mironià” (2002). Si “D’un roig encès: Miró i Mont-roig” era Miró qui parlava de Mont-roig, ara són diverses persones de Mont-roig, que el van conèixer de prop, qui parlen de Miró. Hi trobarem Consol Boquera Castellnou (“La vaileta”), Francesc Solé Sedó de “Cal Romàtic”, taxista, Angelina  i Josep Rovira Bargalló (masovers al Mas Miró) i Lídia Cortés Gassó (veïna del Mas Miró).

“Safatans mironians” (2007).El Centre Miró va organitzar set “Cap de Setmana mironià” (2005, 2006, 2007, 2008, 2009, 2010 i 2012). Aquest documental es centra en l’edició del 2007. S’hi veu des de la preparació dels safatans (encenalls), tenyint-los de colors, fins l’elaboració de les reproduccions dels quadres de Miró. Ha quedat com un (altre) testimoni històric. El comportament abjecte d’alguns dirigents polítics ha fet que el nucli del poble es vagi convertint en un desert cultural. No és una terra erma, és que hi ha desig de no conrear-hi res.

També hi ha els documentals:

“Jacint Salvadó” (2000). Sobre el nostre “Cintu Quadrus”, aquell que havia nascut al carrer del Bisbe Macià, núm. 26 (casa actualment propietat de la família de ca la Marina i Miquel Folch) i marxà a París on fou model dels famosos arlequins de Picasso de 1923 i va aconseguir fer una extensa i valorada obra pictòrica que s’ha exhibit a museus i galeries d’arreu (per exemple al Museu Reina Sofía de Madrid).

“Teresa Llàcer” (2001). Aquella noia de “cal Pellicer” de llarga i interesant trajectòria pictòrica. El roig violent dels seus quadres, se’ns dubte, procedeix del Buntsandstein de la muntanya de la Mare de Déu de la Roca.

Són sis documentals imprescindibles per qui vulgui conèixer aspectes de la vida cultural, que hi havia, al poble.

.

.

.

.

.

.

.