Miquel Anguera, “Beatet”       

14-04-2023

S’ha dit, i està demostrat, que Mont-roig ha tingut sempre una gran i llarga tradició musical com ho demostra l’àmplia memòria oral de la gent gran, dels músics que hem anat tenint al llarg dels anys, amb llurs obres i del que s’ha anat publicant a través dels temps, amb notes, escrits, fotografies (el darrer llibre sobre Mossèn Joan Grifoll, l’any passat), a Ressò mont-rogenc etc…

Dic això perquè, si em permeteu, voldria recordar un concert que vam celebrar a la Sala Parroquial (Església Vella) quan encara era de l’Arquebisbat de Tarragona (any 1972), ni es sabia el greu perill d’esfondrament que hi havia a la teulada. Anys més tard, el 1980, l’Arquebisbat va cedir l’Església Vella a l’Ajuntament de Mont-roig i el 1993, l’Ajuntament, amb l’ajut econòmic de la Diputació i la Generalitat va poder recuperar l’Església Vella del risc d’esfondrament i fins avui…

Doncs bé, dit això, recordo el concert de música folk i cançons composades pel nostre grup Botzina que 4 companys vam oferir (Josep Maria i Cisco de Montblanc, Joan de Reus i un servidor de Mont-roig). Cançons de Bob Dylan, Pet Seeger, Joan Baez, Peter, Paul and Mary, etc. dels anys seixanta. Ens ho vam passar molt bé, la Sala Parroquial plena i la gent aplaudint molt. Tots quatre guardem un extraordinari record d’aquell concert (no recordo exactament la data) i d’haver anat per aquests mons de Déu cantant i tocant, fins que la “puta mili” ens va cridar, l’any 1972-73, i ho va espatllar tot (el moviment insubmís encara era lluny). Dissortadament, després ja no ens fou possible recuperar Botzina…

També recordo que la Sala Parroquial (que aleshores tenia una acústica molt bona, donat que hi havia un fals sostre de borrasses amb guix que feia inviable la reverberació, tant per a la música com per al teatre i espectacles diversos. Llàstima que tapava les precioses voltes i el sostre de l’església). Quan el 1993, després d’unes llargues obres es recuperà l’Església Vella, va desaparèixer el fals sostre, la tramoia de l’escenari, la logística del cinema al cor… Des d’aleshores, a l’Església Vella, es poden admirar les arcades, les voltes i les capelles, perdent, això sí, la molt bona acústica que tenia l’Església Vella. Actualment, l’Ajuntament l’ha pogut millorar, encara que mai podrà tornar a tenir aquella sonoritat.

.

.

.