Miquel Anguera, “Beatet”

09-11-2023

El proppassat dijous 26 d’octubre, a la Casa de Cultura Agustí Sardà i a 2/4 de 7 del vespre, tingué lloc una molt interessant xerrada – col·loqui a càrrec de la Sra. Neus Roig i Pruñonosa, autora del llibre “No llores que vas a ser feliz. El trafico de bebés en España: de la represión al negocio 1938-1996”.

La xerrada fou organitzada per l’ACAM de Mont-roig i versà sobre la desaparició de nens a l’Estat espanyol entre el 1938 i el 1996 (la Guerra Civil i la post guerra). La Neus Guerrero donà la benvinguda a l’acte en nom de l’ACAM i va posar en valor la importància dels Arxius, que ja va deixar palès la Llei de 2010 que obliga els ajuntaments a cuidar, adaptar, o construir un espai municipal per aquest menester (a Mont-roig ja portem força retard en aquest aspecte). Voldríem recordar que a casa nostra té encara més importància, si hi cap, perquè uns quants impresentables van cremar tot l’Arxiu de Mont-roig, al juliol de 1936.

Entre moltes coses la Sra. Roig ens digué que entre 1938-1952 hi hagué documentats 34.096 nens exiliats, que a la presó les mares represaliades  podien alletar els seus fills fins als 3 anys. Després els el prenien. També ens parlà de la importància del llibre publicat per Antònia Abelló, el 2009, titulat “La llarga sala” tocant el mateix tema. També parlà del tràfic de nadons en la guerra i post guerra, exposant, al mateix temps,  un bon retrat de la societat i vida d’aquella duríssima etapa. La dona tenia un baixíssim paper en la vida d’aleshores i també ens parlà de les “adopcions” i “desaparicions”. Tampoc podem oblidar que hi hagué compra i venda de nadons, amb un obscur negoci, i que es pagaren quantitats desorbitades per l’època.

La Llei de Protecció de Dades a l’estat espanyol exigeix 50 anys per accedir-hi, tot i que, a Catalunya tenim la Llei catalana 16/2020 de Desaparició Forçada que implica una millor recerca, amb menys temps. També ens parlà dels aiguats de 25-09-1962 (sobretot al Vallès) on també hi hagué desaparicions i adopcions irregulars.

Acabarem dient que va quedar molt clar, en la xerrada, que els Arxius són una garantia de Drets Humans i Memòria Democràtica. A veure si a casa nostra podem tenir, ben aviat, un espai de consulta i arxiu que ben bé ens aniria a nosaltres i a les futures generacions. Només cal tenir-ne voluntat. N’hi ha? Moltes gràcies per la xerrada, a la gent de l’ACAM.