Miquel Anguera, “Beatet
31-01-2021
Segons el “Boletín oficial de la provincia de Tarragona” del 29 d’agost de 1846, l’autoritat competent va suprimir l’ajuntament de l’Arbocet que passà a dependre de Vilanova d’Escornalbou.
(Font: “El segle XIX, un temps convuls: cap a la Segona Guerra Carlina 1841-1846”, apartat 12, de Martí Rom i penjat al web de Ressò mont-rogenc el proppassat 29 de gener).
Quatre dades sobre l’Arbocet del segle XIX quan perdé el seu Ajuntament:
- A primers dels segle XVII estava emmurallat i s’hi accedia per dos portals.
- L’església de Sant Joan data de principis del segle XVII.
- L’antic camí de l’Arbocet encara se’l coneix com camí dels Carlistes.
- El 1867, per la Llei dels Ajuntaments, que volia agrupar petits nuclis o pobles per poder arribar a un mínim de 200 habitants, l’Arbocet decideix per majoria absoluta iniciar els tràmits per incorporar el seu terme a Mont-roig.
- El 16 d’abril de 1882, els propietaris de l’Arbocet demanen a l’ajuntament de Vilanova d’Escornalbou la segregació per incorporar-se a Mont-roig, amb un informe favorable de l’Ajuntament de Mont-roig i un ofici del Govern Civil demanant l’opinió de Vilanova, argumentant que el camí a Mont-roig és més planer, que Vilanova no tenia sereno, el seu fort vent i que preferien que la canalla anés a l’escola de Mont-roig, pagant, que a Vilanova de franc).
- El 1894 es construeixen els rentadors i la font que encara trobem a l’entrada.
- El 1917, el mont-rogenc Francesc Gassó dona els terrenys per al cementiri.
- El 1936 es comença l’escola i l’habitatge per a la mestra que la guerra frustrà.
(“Guia de Vilanova d’Escornalbou” de Carles Maristany i Tió (Editorial: Els llibres de la Medusa).
(Tot i que el nostre Racó Històric Montis Rubei, només toca temes històrics relacionats amb el nostre poble de Mont-roig, aquest cop fem una excepció, amb molta satisfacció, perquè l’Arbocet té molts lligams familiars, d’amistat i proximitat amb els mont-rogencs).
