PESSEBRE MIRONIÀ (2014) – Ressó Mont-rogenc

[vc_row][vc_column width=”1/1″][vc_column_text]Martí Rom

03-02-2015

Com en els darrers anys, el Centre Miró ha fet un “Pessebre mironià” (del 13 de desembre al 6 d’abril de 2015). Retrobant la proposta que ja vam fer el 2011, aquest pessebre reprodueix sis significatius paisatges mont-rogencs pintats per Joan Miró. Seran: “Mont-roig, Sant Ramon” (1916), “Mont-roig: poble i església” (1919), “La teuleria” (1918), “La masia” (1921-1922), “Les roderes” (1918) i “La casa de la palmera” (1918). Sis paisatges de Mont-roig, des de la muntanya de l’Ermita fins al Mas d’en Romeu, passant pel poble, el seu entorn i el Mas Miró.

En aquest pessebre també hi ha una figura que ens remet a la dona del quadre “La masovera” (1922-1923). Tot i que la Consol Boquera Castellnou, la vaileta del quadre, ens explicava que la model fou la seva mare Adelaida Castellnou, cal precisar que Miró tenia com a referent una de les figures del pessebre, aquella pagesa amb el cistell i el conill a les mans.

També hi hem posat un caganer (tradicional). És conegut l’interès de Miró per l’artesania popular. En un prestatge del taller de Son Abrines, a Mallorca, hi havia un caganer que recorda aquell noiet davant la bassa del quadre “La masia” (1921-1922). Robert Hughes escriu en el seu llibre “Barcelona” (Cercle de Lectors, 1996), a la pàg. 31, que “el caganer entra d’una manera inconfusible en l’art del segle XX… si un observa amb atenció La Masia advertirà la presencia d’un noiet pàl·lid, assegut a la gatzoneta, davant del safareig on la seva mare fa la bugada. Doncs bé, aquest noi no és sinó el caganer dels Nadals de la infantessa de Miró…”.

Aquest cop hem incorporat dos nous quadres: “La teuleria” (1918) i “Les roderes” (1918). El primer és un quadre no massa conegut, és la vista d’un mas (i teuleria) situat a llevant del poble, a tocar del barranc dels Set Ponts; a l’esquerra hi veiem la part final del poble damunt del turó, el carrer d’Amunt. Al bell mig la muntanya de l’Ermita i damunt seu, sobresortint, la muntanya de la Mola de Colldejou. I, al final a la dreta, la muntanya (punxeguda) d’Escornalbou, amb el monestir que gairebé s’escapa del quadre.

En conjunt, aquest quadre és una “vista encadellada”. Miró ajunta dos indrets diferents: a la vista general del mas amb les muntanyes hi afegeix la bòvila de l’Anselm que estava relativament a prop. Els “núvols llaurats” d’aquest quadre, la palmera, els crestalls perfectament definits de l’hort de la dreta, les canyes entrecreuades de les tomaqueres del fons… ens remeten a “Hort amb ase” (1918).

Aquests “núvols llaurats” estan relacionats amb el concepte mironià “del cel com la terra”; com aquelles esquemàtiques “estrelles mironianes” que procedeixen del entrecreuament de la part superior de les canyes de les tomaqueres.

“Les roderes”, és el tercer quadre que va fer Miró sobre el Mas de Romeu, a més de “La casa de la palmera” (1918) i “Hort amb ase” (1918). “Les roderes”, és la vista des del darrere del Mas, des del barranc de la Pixerota. Aquest barranc és el camí més recte per anar del Mas Miró al mar. Miró pinta herbetes i herbes per tot arreu; està farcit

de matolls, iuques, baladres… i, sobretot, de les estimades figueres de moro i atzavares. El barranc és, a més de la vegetació i fonamentalment, aquell terra arenós, flonjo, de difícil caminar, on el pas dels carros dels pagesos deixen clarament marcades les seves roderes. També ho és la munió de pedres i còdols que ha arrossegat l’aigua en els escassos dies que baixa després d’una tempesta, sovint a la tardor. “Les roderes”, són el desori, la vegetació creix apoderant-se de l’entorn; aquest quadre és l’altra cara de la moneda de “Hort amb ase”, un espai a tocar del barranc, però on el camp ha estat domesticat, conreat.

Fem un repàs dels pessebres d’anys anteriors. El 2011 foren, també, reproduccions de sis quadres mironians de la primera època: “Mont-roig, Sant Ramon” (1916), “Mont-roig: poble i església” (1919), “Hort amb ase” (1918), “La masia” (1921-1922), “La casa de la palmera” (1918) i “Platja de Mont-roig” (1916).

El 2012 vam titular com “Escenes d’abans” un pessebre que era una recreació i estava ambientat, bàsicament, en el nucli antic del poble de Mont-roig. El Mont-roig que va conèixer Joan Miró, el que va pintar a “Mont-roig, el poble” (1916), des de ponent, des del turó de Les Creus, o des de l’altre costat del poble a “Mont-roig: poble i església” (1919), des de prop del Primer Pont. Totes aquestes obres (2011, 2012 i les d’enguany 2014) són fetes per la companya de la Junta del Centre Miró Yolanda Vela, amb la col·laboració d’altres persones de la mateixa junta.

El 2013 vam presentar els “Diorames nadalencs” (Anunciació a la Mare de Déu, Naixement de Jesús, Anunciata als pastors i Caravana dels Reis Mags), bastits sota la direcció del membre de l’Associació “Pessebristes de Tarragona”, Anton Vilà, de Les Borges del Camp.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_column_text]