Miquel Anguera, “Beatet”
14-09-2017
Del milió llarg de persones assistents a la manifestació al Cap i Casal per l’Onze de Setembre, bastants més d’un centenar eren mont-rogenques i mont-rogencs que ens vam voler manifestar a favor de la independència i pel dret a votar en el referèndum del proper 1-O.
Encara es ballaven sardanes a la plaça de Joan Miró, quan molts vam “abandonar” amb pressa l’escenari de l’acte institucional de la Diada Nacional, per recollir la petita motxilla amb algun entrepà i aigua, per marxar, ràpidament, cap al poliesportiu on dos autocars ens estaven esperant per posar rumb a Barcelona. També tenim constància que molts cotxes particulars també feren cap al tram 409 tal i com vam poder constatar (carrer d’Aribau amb el d’Aragó, que era el lloc designat per l’organització per a la gent del Baix Camp)
Fou novament una jornada històrica i emotiva, especialment perquè tenim a tocar l’1-O i tots estem vivint aquests dies previs amb neguit, esperança, joia, il·lusió i determinació (bé, tots potser no…).
A 2/4 d’1 arrencaven els autocars cap a la capital amb tota la il·lusió posada en el dia que havíem de viure. En el viatge, cap problema i vam arribar a la Capital amb molt de temps pel davant. Vam haver de caminar pràcticament 2,5 quilòmetres des la plaça del president Macià fins al nostre tram (més 2,5 km per tornar que fan 5 km en total. Fou un bon passeig per Barcelona). La majoria vam dinar asseguts al nostre tram amb bon humor i companyonia de tots els assistents de Mont-roig. A més, vam poder saludar molta gent coneguda de la comarca que, un dia així, te’ls vas trobant i et ratifiques que, els de sempre, no fallem mai.
Molt emotiu fou el minut de silenci per les víctimes de Barcelona i Cambrils del dia 17 d’agost i el cant de Els Segadors: escruixidor! Únic ! De pell de gallina? Que va ! Fins i tot s’hagués escruixit la d’un paquiderm! Només es podrà superar el dia que aconseguim la nostra llibertat amb la independència! Després de la jornada llarga i calorosa, vam tornar cap a casa amb una immensa satisfacció que, dos dies després, encara ens expliquem quan ens trobem al carrer, a la feina, al bar o a qualsevol lloc. Només voldrem repetir, algun dia: “Jo també hi vaig ser !!! “.
Mont-roig ha viscut una Diada irrepetible, de ben segur!!
