[vc_row][vc_column width=”1/1″][vc_column_text]Miquel Anguera, “Beatet”

27-01-2016

El passat diumenge, dia 24 de gener, la família de la Miquela Vidiella i Ferran estava d’enhorabona perquè celebrava el seu aniversari. I no un aniversari qualsevol: el seu centenari! Aquesta efemèride fou celebrada per tota la família, com és ben lògic, durant tota la jornada, amb el seu fill Ramon, la Maria del Carme (nora), els tres néts, els sis besnéts i tots els altres familiars: nebots, renebots, etc.

La vigília (dissabte a la tarda), una representació de l’Associació de Jubilats i Pensionistes de Mont-roig ja va visitar l’homenatjada, desitjant-li una molt bona diada, amb una petita dedicatòria i un ram de flors. A mig matí del diumenge, l’Ajuntament de Mont-roig, representat pel regidor d’Acció Social Enrique López i la Generalitat de Catalunya, representada per la Sra. Eva Ferran, es van unir per visitar la Miquela, felicitar-la i oferir-li la medalla pel seu centenari. Posteriorment, tingué lloc la celebració familiar que consistí en l’assistència a la celebració de l’Eucaristia a l’església parroquial de Sant Miquel, a la 1 del migdia. A continuació tota la família es reuní en un dinar de germanor per gaudir d’aquesta efemèride.

Fent una mica d’història de l’homenatjada direm que la Miquela Vidiella i Ferran havia nascut en una família mont-rogenca el 24 de gener de 1916 i, per tant, ha arribat a la centúria! Que pocs hi arriben! Quantes coses no haurà viscut la Miquela? Us adoneu que va néixer al mig de la I Guerra Mundial?

Pensant en els ascendents direm que els seus pares foren el Josep Vidiella Jordi i la Maria Ferran Fortuny. Els seus avis paterns foren el Jaume Vidiella Folch i la Miquela Jordi Salvat. La Miquela tingué dues germanes (la Maria i la Dolors i totes tres foren pageses, cosa molt habitual al Mont-roig de principis del segle XX).

La Miquela (sòcia de la nostra Associació de Veïns M R, editora de Ressò mont-rogenc) gaudeix de bona memòria i d’un estat de salut força bo. No es medica i encara es fa el dinar i alguna tasca habitual de la llar. En tota la seva centenària vida només va tenir un petit accident laboral: als 64 anys caigué del cavall, juntament amb el seu marit Ramon, durant la collita de l’oliva. Als diumenges li encanta oir Missa a la televisió i li agrada molt la tranquil·litat de la llar familiar.

En els darrers anys 4 mont-rogencs també van arribar a la centúria: el Marià Llevat, la Dolors Aragonès, la Maria Aguadé i l’Anita Bieto.

Miquela, Ressò mont-rogenc et dóna l’enhorabona per aquesta efemèride![/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_column_text]

[/vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_column_text]

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_column_text]

[/vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/1″][vc_column_text]

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]