Ets aquĂ­
Inici > General > HistĂČria > LA NISSAGA DELS ROM (4): ELS ROM DE CAL NACRA DE MONT-ROIG

LA NISSAGA DELS ROM (4): ELS ROM DE CAL NACRA DE MONT-ROIG

MartĂ­ Rom

www.martirom.cat

22-10-2021

ELS ROM A MONT-ROIG

Cercant informacions dels Rom de Mont-roig no n’he trobat cap de mitjans del segle XVIII. En el text “Apunts d’antroponĂ­mia masculina de Mont-roig del Camp, segons un cadastre de l’any 1755”  de Ferran JovĂ© Hortoneda[1], no n’hi ha cap de Rom entre els 266 caps de casa d’aleshores (que determinen 114 cognoms diferents). TambĂ© rellegint el llibre “HistĂČria de Mont-roig”, de Francesc Riba i Mestre, que arriba prĂ cticament fins al 1818, desprĂ©s de la “Guerra del FrancĂšs”, no he trobat esmentat cap Rom. Tampoc n’he trobat cap entre els 50 mont-rogencs, suposadament les persones mĂ©s representatives del poble, que els francesos es van endur com a hostatges aquell trist dia   13 de juny de 1811, diada de Corpus.

Anteriorment havíem vist que el moliner mallorquí Bartomeu Rom Ramis s’havia casat el 1720 a Vilanova d’Escornalbou i que uns anys abans (no sabem quants) residia a Mont-roig. En el text “Toponímia de Vilanova d’Escornalbou i el seu terme municipal”[2] de Carles Maristany Tió[3] s’esmenta que hi ha constància dels Rom a Vilanova des del 1778. Tot fa suposar que, a inicis del segle XVIII, no hi havia cap Rom ni a Mont-roig ni a Vilanova d’Escornalbou i que, possiblement, els que hi ha hagut posteriorment deuen descendir dels germans moliners mallorquins Bartomeu i Llorenç Rom Ramis[4].

El molt valuĂłs llibre de Ferran JovĂ© Hortoneda[5] ens concreta els Rom de Mont-roig. Cal Rom: “Ens han anomenat quatre cases d’aquest nom: una al carrer d’Amunt, al costat de migdia, fent veĂŻnatge amb cal Cap de Sant; una altra al carrer Verge de la Roca, al costat de ca la Rafela Neta; una tercera al carrer de l’Hospital, tocant a cal Rodons, fent veĂŻnatge pels darreres amb la Murada i una altra a l’avinguda de Reus, a la vora de cal Dominguet de la Cabrera”.

Per la recerca que he pogut fer, consultant els diferents censos electorals de finals del segle XIX i inicis del XX, crec que els Rom del carrer d’Amunt que fan “veĂŻnatge amb cal Cap de Sant”, deu ser el Miquel Joaquim Rom Savall que vivia al carrer “Arriba nĂșm. 9”[6]. TambĂ© tenim Gertrudis Rom Savall que vivia a “Arriba nĂșm. 42”[7]. I Dolors Rom Savall a “Arriba nĂșm. 58”[8]. Veurem que Rom Savall sĂłn alguns avantpassats dels Rom de cal Nacra; el Miquel Joaquim Rom Savall era l’avi del Benet Rom AguilĂł.

Del carrer Verge de la Roca, dita la Coma (ja documentada al s. XV), tenim aquell mateix Miquel Joaquim Rom Savall (del carrer d’Amunt nĂșm. 9 i avi del Benet Rom AguilĂł), el que deuria ser el seu germĂ  Ramon Rom Savall i Ramon Rom Vidiella (el pare d’aquests). Tots consten al carrer “Coma nĂșm. 8” en el cens electoral de 1894. Tenien respectivament 25, 31 i 68 anys, per la qual cosa deurien nĂ©ixer cap al 1868, 1863 i 1826.

Del carrer de l’Hospital he trobat Antoni Rom Duran, a “Hospital y Pica nĂșm. 19” (cens electoral del 1891)[9]. Aquest fuster de Mont-roig era fill de Ramon Rom Nolla i Maria Duran AragonĂšs. Seguint la lĂ­nia directa dels ascendents del pare tenim: Josep Rom BargallĂł, Josep Rom Toda i el moliner mallorquĂ­ Bartomeu Rom Ramis.

Ferran JovĂ© tambĂ© cita uns Rom de “l’avinguda de Reus, a la vora de cal Dominguet de la Cabrera”[10]. Aquests seran els Roms comerciants. Els veurem en un capĂ­tol posterior.

Quants Rom hi ha actualment a Catalunya? HavĂ­em vist que segons l’I.N.E. (Instituto Nacional de EstadĂ­stica)[11] hi havia a Espanya 231 persones que el duien en el primer cognom i 157 en el segon. En total sĂłn 388 persones. TambĂ© vĂšiem que la primera provĂ­ncia en nombre de Rom era Tarragona amb 101 del primer cognom i 71 del segon, total 172, desprĂ©s hi havia Barcelona (37 / 37 / 74) i Girona (19 / 22 / 41). A la resta d’Espanya n’hi havia a Alacant, ValĂšncia, MĂșrcia i LleĂł. Recordarem que solament hi sortien les provĂ­ncies amb mĂ©s de 5 persones. De les 388 persones que hi ha a Espanya, 287 sĂłn de Catalunya, 157 de primer cognom i 130 del segon.

TambĂ© tenim informaciĂł de l’IDESCAT, dades del 2021, referida a Catalunya[12]. Sabem que hi ha 156 persones que tenen Rom de primer cognom i 107 de segon. Segons l’I.N.E. (Instituto Nacional de EstadĂ­stica), dades del 2019, a Catalunya n’hi havia 157 de primer i 130 de segon cognom. Del 2019 al 2021, de primer cognom hi ha gairebĂ© els mateixos (157 / 156), perĂČ varia de segon (130 / 107).

Continuant amb les informacions de l’IDESCAT sabem que, a la província de Tarragona n’hi ha 100 de primer cognom i 66 de segon, a Barcelona: 37 i 32, i a Girona: 19 i 9[13]. Per comarques: Baix Camp 94 i 64, Alt Empordà 18 i 7, Barcelonùs 13 i 13, Maresme 10 i 7, Baix Llobregat 6 i 4 i Vallùs Oriental 4 i 0.

Aquestes dades confirmen que la majoria de Rom resideixen al Baix Camp, són 94 de primer cognom i 64 de segon, d’un total (a la demarcació de Tarragona) de 100 i 66. Sols n’hi ha 6 i 2 a d’altres comarques.

ELS ROM DE CAL NACRA DE MONT-ROIG[14]

Anteriorment he comentat que el meu avi Francesc “Cisquet” Rom Serra, deia que la nostra branca de Rom fusters, que hem vist que venien de Vilanova d’Escornalbou, estava emparentada amb els Rom de cal Nacra, doncs  quan de petit es trobava pel carrer alguna dona gran de cal Nacra, li deien que era una tia seva. LĂČgicament, doncs, aquests tambĂ© deuen provenir de Vilanova.

Aquesta branca mont-rogenca se la coneix com de cal Benito Nacra. He trobat diversos Benet / Benito en la descendĂšncia del moliner mallorquĂ­ Bartomeu Rom Ramis. Per exemple: Benet Rom Nolla[15] (que deuria nĂ©ixer cap al 1820) i Benet Rom Tegell[16] (que deuria nĂ©ixer cap al 1825). TambĂ© hi ha un altre Benet Rom Tegell[17], que va nĂ©ixer el 1816[18], i Benet Rom Castells[19], que va nĂ©ixer el 1870. Com veiem, molts Benet. Segons em comenta Ferran Rom Clariana, en el cas de Benito Rom Josa, el mĂ©s probable Ă©s que l’anomenessin aixĂ­ perquĂš s’ho deia el seu avi matern, Benito Josa MassĂł (1839). Potser Ă©s el mĂ©s probable.

D’on deu venir el sobrenom de “Nacra”? És un d’aquells renoms antics i que ara no coneixem el seu origen[20]. M’explica el Ferran Rom Clariana que a la famĂ­lia hi ha dues versions: la primera que ve dels botons de nacra i l’altra del mol·lusc del mateix nom. Un misteri. “Com a dada anecdĂČtica, vull citar una informaciĂł de la Revista de Cambrils, de l’agost de 1996. A la secciĂł Foto histĂČrica hi tenim una fotografia del 1947 amb el tĂ­tol Pescar Nacras. Diu: “El grup de joves cambrilencs
 van sortir amb un bot a rem del port per anar a pescar nacres, un mol·lusc de considerables dimensions, a una platja de Mont-roig…”. Hi veiem sis cambrilencs, mĂ©s una parella de la GuĂ rdia Civil, un a cada costat, com escortant-los. Recordarem que tota la franja costanera de Mont-roig era vigilada per la GuĂ rdia Civil de la caserna de Cambrils…”[21]. AixĂ­ doncs, la platja de Mont-roig deuria ser coneguda per les seves nacres.

Començant per l’ascendent dels Rom de cal Nacra mĂ©s llunyĂ  enregistrat a l’arbre que ha confeccionat el Ferran Rom Clariana, trobem que un Rom (que deuria nĂ©ixer cap al 1800) es va casar amb una Vidiella i varen tenir Ramon Rom Vidiella i tambĂ© Josep Joaquim Rom Vidiella. Aquest darrer, veurem que serĂ  l’inici d’una branca paral·lela a la dels Rom de cal Nacra que anomenarĂ© els Rom del carrer de Sant Antoni, que detallarĂ© en el segĂŒent capĂ­tol.

PerĂČ, com veurem en un capĂ­tol posterior, l’inici conegut de la branca dels Rom comerciants Ă©s tambĂ© un Rom (Joan Rom BargallĂł, que va nĂ©ixer el 1773) i que es va casar amb una Vidiella (Rosa Vidiella MartĂ­) i varen tenir un Ășnic fill: Josep Rom Vidiella.

Tot un embolic. Els pares esmentats d’aquestes dues branques (els Rom de cal Nacra i els Rom comerciants) tenen el mateix nom i cognom i hi ha un fill dels primers dit Josep Joaquim Rom Vidiella i un altre dels segons dit Josep Rom Vidiella.

He trobat diverses informacions sobre un Joan Rom casat amb Rosa Vidiella. Hi ha un protocol del 1850 d’un notari de Reus que esmenta Josep Rom Vidiella, fill del matrimoni de Joan Rom i Rosa Vidiella[22]. TambĂ© trobem un Josep Rom Vidiella regidor de l’Ajuntament de Mont-roig el 1855[23]. Penso que aquests esmentats deuen ser aquell Josep Rom Vidiella dels Rom comerciants.

En el document del 9 de maig de 1898, que certifica les propietats que tĂ© Antonio Ferratges Mesa, primer marquĂšs de Mont-roig, quan Ă©s nomenat senador vitalici, trobem una Rosa Vidiella, en la descripciĂł de la finca del Mas d’en Ferratges (desprĂ©s Mas MirĂł): “una pieza de tierra campa, viña con algarrobos, olivos y almendros, de cabida 44 jornales del paĂ­s
 de la partida de Las Poblas
 linda… por el Norte con tierras de Rosa Vidiella, viuda de Juan Rom
 y con el camino de Pratdip”[24].

No he aconseguit establir la relaciĂł exacta del parentiu de la branca dels Roms fusters i la dels Rom de cal Nacra, ni la connexiĂł amb la branca dels Rom de Vilanova d’Escornalbou. Esbrinant les possibilitats existents, potser aquell (Joan?) Rom inici de la branca dels Rom de cal Nacra podria ser Joan Rom Anglada. És una hipĂČtesi. Sabem que aquest va nĂ©ixer el 1805; per la data podria encaixar. Segon les informacions publicades en el primer capĂ­tol, sabem que els pares de Joan Rom Anglada eren Mateu Rom PomĂ©s i Gertrudis Anglada, i els pares del primer eren Llorenç Rom Toda i Teresa PomĂ©s. El seu avi era el moliner mallorquĂ­ Bartomeu Rom Ramis.

Una altra hipĂČtesi, proposada pel Ferran Rom Clariana, possiblement mĂ©s versemblant, del parentiu entre els Rom Fusters i els Rom de cal Nacra Ă©s que vinguĂ©s de la relaciĂł entre Pere Rom Bondia, el meu besavi, i AntĂČnia Rom Miralles, casada en segones nĂșpcies amb el besavi del Ferran Rom Clariana, Miquel Joaquim Rom Savall. Aquests Pere Rom Bondia[25] i AntĂČnia Rom Miralles[26] eren fills de cosins. Tenien els besavis comuns: Josep Rom BargallĂł i Raimunda Nolla Torner. Josep Rom BargallĂł era fill de Josep Rom Toda i nĂ©t del moliner mallorquĂ­ Bartomeu Rom Ramis.  

En qualsevol cas, el primer conegut (per ara) d’aquesta branca Ă©s Ramon Rom Vidiella, que tambĂ© deuria procedir de Vilanova d’Escornalbou.

Per les informacions aportades per Ferran Rom Clariana, sabem que el primer conegut de la branca dels Rom de cal Nacra Ă©s Ramon Rom Vidiella. Segons el cens electoral de 1894 tenia 68 anys (deuria nĂ©ixer cap al 1826), era propietari i vivia a la Coma nĂșm. 8. A hores d’ara, aquesta branca Ă©s l’Ășnica que continua vivint a Mont-roig.

Ramon Rom Vidiella surt esmentat com elector en els anys 1877, 1879, 1880 i 1882. La seva “quota” (l’expressiĂł de la seva capacitat econĂČmica) era de 54,17 pessetes. En aquell temps sols votaven els homes majors de vint-i-cinc anys (era la majoria d’edat) i que podien justificar una quota anual mĂ­nima de 25 pessetes de contribuciĂł territorial o bĂ© 50 d’industrial[27]. AixĂČ feia que, a Espanya, solament podien votar uns 800.000 homes d’un total d’uns disset milions d’habitants (escassament un 5 %). A Tarragona, sols eren uns 15.000 homes. El 1853 Mont-roig tenia 2.680 habitants, i nomĂ©s hi constaven 47 homes en el cens electoral de 1857, 114 el 1865, i 395 el 1889. Aquest tipus d’eleccions se’l coneix com “sufragi censatari”. A mĂ©s, el percentatge d’abstenciĂł era prou alt, entre el 30 i el 40 %. ConclusiĂł: el poder polĂ­tic estava en mans d’unes poques persones.

Ramon Rom Vidiella deuria tenir tres germans: Teresa, Josep Joaquim i Joan Rom Vidiella.

Teresa Rom Vidiella es va casar amb Josep AragonÚs Caballé[28] i van tenir tres filles: Teresa, Dolors i Concepció AragonÚs Rom. Aquesta, es va casar amb Lluís Arnalich Tremul (1859-1907).

Josep Joaquim Rom Vidiella, segons el cens electoral de 1894 tenia 52 anys (deuria nĂ©ixer cap al 1842) i vivia al carrer de Sant Antoni nĂșm. 14. Els seus descendents serien la branca dels Rom del carrer de Sant Antoni; els descriurem en el segĂŒent capĂ­tol.

El darrer dels germans era Joan Rom Vidiella. Aquest ha estat una absoluta sorpresa. És un gran desconegut. Posteriorment, veurem que fou una persona rellevant, un mont-rogenc que va viure a Filipines. TambĂ© havia trobat una persona amb aquest nom i cognoms. No sabia si corresponia a la branca dels Rom de cal Nacra o als Rom comerciants. Com acabem de veure, en la primera, hi havia un Ramon Rom Vidiella (nascut el 1826) i en la segona un Josep Rom Vidiella (nascut cap al 1803); Ă©s a dir, gairebĂ© coetanis. En Joaquim Boronat Rom, descendent de la segona branca, en assegurar-me que aquell ascendent seu era fill Ășnic, lĂČgicament els altres Rom Vidiella, de la mateixa Ăšpoca, deurien ser dels Rom de cal Nacra.

Sabem que aquest desconegut Joan Rom Vidiella[29] va nĂ©ixer el 1819 i que havia estudiat a la “Escuela de la Junta de Comercio” de Barcelona. “CursĂł y aprobĂł el 1er año de matemĂĄticas entre 1842 y 1843, y el 2Âș
 el 1843-1844, obteniendo la calificaciĂłn de sobresaliente en primer grado
”[30]. Aquest text “La comisiĂłn de arquitectura
” ens explica que va aprendre sota el mestratge de Josep FontserĂš DomĂšnech[31] i durant dos anys va col·laborar en els seus projectes. El 25 de maig de 1845 va obtenir el tĂ­tol d’arquitecte que aleshores atorgava la Real Academia de San Fernando de Madrid. TambĂ© coneixem el seu projecte de final de carrera: “Habiendo hecho para la prueba de pensado un proyecto de Museo dedicado a la enseñanza de las ciencias…, la de repente consistiĂł en una magnĂ­fica entrada de JardĂ­n PĂșblico, con dos alas de galerĂ­as en arcos donde habrĂĄ sus bancos para descanso y para cubrirse de alguna lluvia, colocando dos estancias para guardas. Planta, alzado y un corte
”[32].

El 1846 el trobem nomenat com arquitecte per exercir a Tortosa[33]. En el “Diario oficial de avisos de Madrid”, de l’11 de març de 1857, hi ha un anunci seu dient que obre oficina a Madrid: “TALLER Y OFICINAS DE ARQUITECTURA. Agencia especial facultativa bajo la direcciĂłn del arquitecto catalĂĄn don Juan Rom
  nuevamente establecido en esta corte
”[34]. A l’any segĂŒent tenim, al diari “El Clamor Popular”, del 20 de novembre de 1858, que Joan Rom Vidiella presenta al ministre de Foment un projecte de reforma de la famosa Puerta del Sol de Madrid[35]. Tres dies desprĂ©s, el diari “La DiscusiĂłn”, del 23 de novembre, valorava molt positivament aquest projecte remarcant que estalviava diner pĂșblic respecte d’altres. Degut a les lleis de desamortitzaciĂł de MendizĂĄbal, que consistia en l’expropiaciĂł forçosa de terres i bĂ©ns de l’EsglĂ©sia i altres ordes religioses per posar-les en el mercat immobiliari de l’ùpoca, durant 1836-1837, es van enderrocar varis convents que hi havia en aquella zona. AixĂČ va comportar que calia fer una nova urbanitzaciĂł. Finalment, el projecte guanyador, que es va realitzar entre 1858 i 1862, el van dur a terme Lucio del Valle, Juan Rivera i JosĂ© Morer.

El 1859, Joan Rom Vidiella va participar en el concurs del projecte del manicomi de Saragossa. MarĂ­a JosĂ© Navarro BometĂłn en la seva tesi final de carrera[36] explica que “lo que se pretendĂ­a a mediados del siglo XIX con la idea de construir un establecimiento de nueva planta era equiparar a España con las naciones europeas mĂĄs avanzadas y dotar, tambiĂ©n en este aspecto, del decoro necesario
”. Diu que els arquitectes van disposar de noranta dies per lliurar el seu projecte; a continuaciĂł, aquests serien valorats per la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i la decisiĂł final era del Ministerio de GobernaciĂłn. Es varen presentar vuit propostes, de les quals la autora valora la que va guanyar i la que va quedar segona. Aquesta era “del tarraconense Juan Ron y Bibiella (o Rom y Vidiella en otras fuentes), cuyo trabajo concursĂł bajo el lema La verdad del Programa
”. Constava de “memoria y siete planos papel tela, encuadernados, formato libro apaisado”. Afegeix que “reclamĂł años mĂĄs tarde su devoluciĂłn junto con una indemnizaciĂłn a la DirecciĂłn General de Obras PĂșblicas, aduciendo que era el Ășnico que merecĂ­a el premio por ser el que mejor se ajustaba a las directrices del Concurso”.

DesprĂ©s d’aquest projecte, Joan Rom Vidiella es va presentar a la plaça d’arquitecte d’Hisenda a Manila, les Filipines. “El anuncio de la plaza saliĂł publicado en la Gaceta del 31 de enero de 1860, especificĂĄndose la dataciĂłn anual de 2.000 pesos y el abono de 12 pesos mensuales mĂĄs para quien la obtuviese, a fin de que pudiera pagar a un delineante
 Tan sĂłlo optĂł al concurso Juan Rom y Vidiella (Montroig, Tarragona, 1819), arquitecto que se sometiĂł a los ejercicios de rigor y a quien el tribunal hallĂł con mĂ©rito para cubrir la plaza el 23 de abril de 1860. SerĂ­a nombrado para cubrir la vacante en la junta general del domingo 6 de mayo, siĂ©ndolo definitivamente por la Academia en la junta general del domingo 10 de junio
”[37]. “La Correspondencia de España”, del 13 de juliol de 1860 comentant aquesta notĂ­cia deia: : “El Sr. Rom, joven tan ilustrado como laborioso, ha salido ya para Filipinas”.

Com es deuria anar a Filipines? Quan durava el trajecte? En la dùcada de 1830 hi havia unes fragates que sortien de Cadis i anaven fins el sud d’Àfrica per encaminar-se cap l’extrem Orient i Manila[38]. En el període de 1844 a 1869, s’hi anava per l’istme de Suez (Egipte) que es creuava amb llanxes fluvials i cavalleries. A partir del 1851 es feia en ferrocarril. El canal de Suez es va construir posteriorment, del 1859 al 1869. La tramesa de correspondùncia i l’enviament de personal espanyol es feia mitjançant companyies franceses o britàniques. No va ser fins al 1880 que hi va haver una companyia espanyola que feia les comunicacions regulars entre la península i Filipines.

A mitjan de segle XIX una carta enviada de Londres a l’Índia, per exemple, anava en tren per França, creuava l’istme de Suez i embarcava en un vapor fins al seu destĂ­. AixĂČ durava entre 30 i 45 dies. Si haguĂ©s anat a Manila segurament serien uns 60 o 70 dies. Durant tot el segle XIX, Filipines estava prĂ cticament incomunicada amb la penĂ­nsula, era de difĂ­cil accĂ©s[39].

Demanar la plaça d’arquitecte a Manila deuria ser una decisiĂł coratjosa. I fer el llarg viatge gairebĂ© una aventura.

Joan Rom Vidiella, a Filipines, va viure una difĂ­cil situaciĂł personal[40]. De fons hi havia el conflicte per les construccions que es feien, amb el pressupost del Govern, entre els enginyers militars i els arquitectes civils[41]. Fins aleshores els primers eren els principals encarregats, ajudats pels mestres d’obres. IntentarĂ© resumir la seva peripĂšcia[42].

El primer afer important fou la construcciĂł de la presĂł de Bilibib, en el centre de Manila. El 1862 aquest projecte fou encarregat als enginyers militars, perĂČ el terratrĂšmol de 1863 va fer que es replantegĂ©s l’edificaciĂł. AixĂČ suposava un increment de cost. Aleshores es va nomenar el mont-rogenc Joan Rom Vidiella perquĂš fes un informe (1 de setembre de 1865). TambĂ© va fer un nou projecte que fou aprovat el 27 d’octubre de 1865. AixĂČ va molestar els enginyers. El 1866 faria el projecte de les noves Duanes de Filipines, perĂČ no tenia el control de la seva construcciĂł. Al final de la construcciĂł de la presĂł tambĂ© se li demana que informi sobre la seva conclusiĂł i valori l’increment de cost, cosa que diu que Ă©s acceptable. És aleshores, el 15 de setembre de 1868, quan el denuncien: “autorizo al Juzgado de Hacienda a proceder criminalmente contra el arquitecto D. Juan Rom
”[43]. Fins i tot va estar un temps a la presĂł[44]. A mĂ©s, aconsegueixen que es suprimeixi la plaça dels “arquitectos para construcciones civiles”, en el seu lloc hi hauria un enginyer o un inspector general d’obres, ajudat per un mestre d’obres i “un escribiente delineante” (12 de maig de 1868).

He trobat que el 16 de febrer de 1871 Joan Rom Vidiella demana “se resuelva definitivamente su situaciĂłn
”, i el 25 de febrer de 1876 reclama 29.326 escuts dels seus honoraris. Uns vint anys mĂ©s tard, encara tĂ© algun conflicte. A la “Gaceta de Manila”[45], del 30 d’octubre de 1893, hi ha un plec de cĂ rrecs contra ell per les obres del Real Hospicio de San JosĂ© de l’illa de la Convalecencia (a les afores de Manila).  

Joan Rom Vidiella fou un mont-rogenc que va a viure a l’altra punta del mĂłn. Dissortadament, no hem aconseguit mĂ©s informaciĂł sobre aquest personatge. Segurament deuria tenir una vida interessant, com hem vist amb alguns entrebancs, perĂČ sens dubte fascinant.

Tornant a Ramon Rom Vidiella, dels Rom del cal Nacra, sabem que es va casar amb Maria Savall Barenys i van tenir 4 fills: Maria, Ramon, Gertrudis i Miquel Joaquim Rom Savall[46]. Aquesta Maria Savall Barenys era germana de Jaume Savall Barenys, aquell que hem vist en el segon capĂ­tol que s’havia casat en segones nĂșpcies amb Teresa Guasch PallejĂ . La germana d’aquesta, Dolors Guasch PallejĂ , era la propietĂ ria del MolĂ­ dels Riuets de RifĂ .

En la descendĂšncia de les dues primeres filles del matrimoni Ramon Rom Vidiella i Maria Savall Barenys, Maria i Gertrudis, en ser dones, es perdrĂ  el cognom Rom. Maria Rom Savall (1854-1950) es va casar amb Joan Medico Rom[47]. I Gertrudis Rom Savall (1866-1949) amb J. M. AragonĂšs Miralles[48].

HavĂ­em vist anteriorment que, Miquel Joaquim Rom Savall, Ramon Rom Savall i Ramon Rom Vidiella (el pare d’aquests) vivien al carrer de la “Coma nĂșm. 8” en el cens electoral de 1894. Tenien respectivament 25, 31 i 68 anys, per la qual cosa deurien nĂ©ixer el 1868, 1863 i 1826.

Miquel Joaquim Rom Savall, avi del Benet Rom AguilĂł, dit “Quim” (1868-1949), consta en el cens electoral de 1911 que tĂ© 43 anys, Ă©s propietari i vivia al carrer “Nueva” nĂșm. 59. Es va casar en primeres nĂșpcies amb Joana “Juanita” Josa TĂ pies[49] i en segones nĂșpcies amb AntĂČnia Rom Miralles (1878-1944). Del primer matrimoni va nĂ©ixer: Joaquim (1900?-1959) i Benito Rom Josa (1903-1982) de cal Benito Nacra (1932). Del segon: Anton dit “Antonio” (1911-1940) i Josefa “Pepeta” Rom Rom (1913-1990).

Joaquim Rom Josa en el cens electoral de 1930 consta que tĂ© 29 anys, Ă©s pagĂšs i vivia al carrer “Nueva” nĂșm. 28. Ferran JovĂ© Hortoneda[50] l’esmenta en els diversos oficis que hi havia a Mont-roig el 1932 entre els “Comissionistes i Corredors de fruits del paĂ­s”. El Ferran Rom Clariana matisa: “Crec que de qui parla en Ferran JovĂ© Ă©s del seu pare Miquel Joaquim Rom Savall. El negoci era del pare”.

Benito Rom Josa, en el cens electoral de 1930 consta que tĂ© 27 anys, Ă©s del comerç i vivia al carrer “Nueva” nĂșm. 28. Ferran Rom Clariana: “Fins a l’any 1935 o1936, va portar el negoci amb el seu pare, perĂČ desprĂ©s es va independitzar creant el seu propi negoci de comerç i fent la competĂšncia al seu pare”.

Anton Rom Rom, en el cens electoral de 1934, consta que tĂ© 22 anys, Ă©s del comerç i vivia al carrer “Nueva” nĂșm. 28. TambĂ© hi vivia la seva mare AntĂČnia Rom Miralles, que en el cens electoral de 1934 consta que tĂ© 54 anys.

Tan sols es van casar el Benito Rom Josa i la Josefa “Pepeta” Rom Rom. Aquesta, consta en el cens electoral de 1951, que tĂ© 36 anys i vivia al carrer “Calvo Sotelo”[51] nĂșm. 28. Es va casar amb Josep Alabart Sancho (de cal Sancho)[52] i van tenir Josep Maria Alabart Rom (1952). Aquest, es va casar amb Carmen Rico GĂĄmez (1955) i van tenir: AdriĂ  (1988) i Laia Alabart Rico (1991). M’explicava la Rosita Alabart Alsina que a l’acabar la Guerra Civil va anar a la presĂł Model de Barcelona a visitar el seu oncle Josep Alabart Sancho i que, anteriorment, durant la Guerra Civil hi va anar pel seu pare Joan Alabart Sancho. El pare d’aquests, Alexandre Alabart Rius, era un dels “homes mĂ©s representatius de les dues branques del carlisme a Mont-roig”[53], perĂČ no aixĂ­ un dels seus fills, Josep Alabart Sancho.

Josep Maria Alabart Rom, fill de Josep Alabart Sancho, m’ha passat una informaciĂł resumida de la vida social i polĂ­tica del seu pare: “Era pastisser. Fou un sindicalista d’un cert nom de la CNT. Tenia un salconduit firmat per en Juan Negrin (president del govern de la RepĂșblica del març de 1937 fins la fi de la Guerra Civil) per anar a inspeccionar tropes al front. Es va haver d’exiliar desprĂ©s de la Guerra Civil. Va estar empresonat als camps de Argelers i Sant Ciprien. Posteriorment a Marsella el van  agafar els Alemanys i va tenir que treballar per la organitzaciĂł Todt[54]. Va aconseguir fugir. Al tornar a Catalunya, va ser empresonat a la modelo amb nom fals. Va patir tortures. Finalment va agafar el traspĂ s d’una pastisseria del carrer de la Cera[55] de Barcelona”. Acaba dient: “Varen ser vides complicades”.

Al Benito Rom Josa el trobem citat a la junta organitzadora d’una nova societat polĂ­tica al Mont-roig de 1934: la histĂČrica societat liberal republicana “El Porvenir DemocrĂ tic” (el “Casino de Baix”). Amb l’arribada de la RepĂșblica, el 1931, va evolucionar cap a posicions radicals republicanes i el 5 de desembre d’aquell any va adoptar el nom de “UniĂł Republicana Cultural de Mont-roig”. El 17 de maig de 1934, uns quants socis d’aquella es van separar adoptant el nom primigeni de “El Porvenir DemocrĂ tic” i establint la seu social a “la Plaça de Castelar[56] nĂșmero 9, pis primer…”. Era el pis de ca l’Escuro (ara plaça Joan MirĂł nĂșm. 9). Com dĂšiem, Benito Rom Josa era un dels organitzadors[57]. En fou el tresorer.

Aquest Benito Rom Josa, de cal Benito Nacra, es va casar, el 1932, amb Carme AguilĂł Adell, dita “Carmeta” (1907-1969). En el Cens electoral de 1934 ja el trobem al carrer d’AgustĂ­ SardĂ  nĂșm. 29. Va treballar de comerciant. Comprava i venia patates, palla, alfals… A vegades tambĂ© feia prĂ©stecs de diners. Aquest matrimoni va tenir un noi, Benet Rom AguilĂł (1932).

Benet Rom AguilĂł es va casar, el 1960, amb Carmina Clariana Capafons (1934-2015) i van tenir 3 fills: Maria Cristina (1962), Ferran (1963) i Carles Rom Clariana (1967). Benet Rom AguilĂł, primer va seguir l’ofici del seu pare, comerciant, perĂČ no li agradava gaire. Posteriorment tambĂ© va intentar, amb altres socis (un de Cambrils i un altre de Reus), crear a Reus una indĂșstria de massilles i de coles; perĂČ no va funcionar. L’any 1973 va muntar, aconsellat per la seva esposa Carmina Clariana Capafons, la “Llibreria Carmina” al carrer d’AgustĂ­ SardĂ  nĂșm. 29. La va tenir durant vint-i-quatre anys. Quan es va jubilar se’n va fer cĂ rrec el seu fill Ferran Rom Clariana (el meu principal informador d’aquesta branca). Ara du el nom de “Llibreria Rom”.

La Maria Cristina Rom Clariana es va casar, el 1986, amb Jordi AragonÚs Canaldas (1962) i van tenir: Clara AragonÚs Rom (1990) i Marçal AragonÚs Rom (1993).

El Ferran Rom Clariana es va casar, el 1992, amb Montserrat AguilĂł Jordi (1965) i van tenir: Ferran Rom AguilĂł (1994) i Georgina Rom AguilĂł (1994).

El Carles Rom Clariana es va casar, el 1993, amb M. C. S. E. i van tenir la Mireia Rom S. (1994). Aquesta és periodista del Telenotícies de TV3.

Si no tenĂ­em prou repeticions de cognoms (els “Rom Vidiella”) ara trobem una altra reincidĂšncia en Benet Rom AguilĂł i els seus nets Ferran Rom AguilĂł i la seva neta Georgina Rom AguilĂł (tambĂ© repetits).

Com dĂšiem anteriorment, aquesta branca dels Rom de cal Nacra Ă©s l’Ășnica que continua vivint a Mont-roig.

Possibles ascendents de la branca dels Rom de cal Nacra:

Bartomeu Rom Ramis, moliner

Llorenç Rom Toda

Mateu Rom Pomés

Joan Rom Anglada

BRANCA DELS ROM DE CAL NACRA

Ramon Rom Vidiella —– Maria Savall Barenys

Fills: Maria, Ramon, Gertrudis i Miquel Joaquim Rom Savall

Miquel Joaquim Rom Savall —– Joana Josa TĂ pies

Fills: Joaquim i Benito Rom Josa

TambĂ©…

Miquel Joaquim Rom Savall —– AntĂČnia Rom Miralles

Fills: Anton i Pepeta Rom Rom

Benito Rom Josa —– Carme AguilĂł Adell

Fill: Benet Rom AguilĂł

Benet Rom AguilĂł —– Carmina Clariana Capafons

Fills: Maria Cristina, Ferran  i Carles Rom Clariana

(De la Maria Cristina Rom Clariana)

Maria Cristina Rom Clariana —– Jordi AragonĂšs Canaldas

Fills: Clara i Marçal AragonÚs Rom

(Del Ferran Rom Clariana)

Ferran Rom Clariana —– Montserrat AguilĂł Jordi

Fills: Ferran i Georgina Rom AguilĂł

(Del Carles Rom Clariana)

Carles Rom Clariana —– M. C. S. E.

Filla: Mireia Rom S.


[1] “RessĂČ mont-rogenc” nĂșm. 58 (2n trimestre 1996), pĂ g. 19.

[2] Publicat al volum “Treballs de la SecciĂł de Filologia i HistĂČria LiterĂ ria- III” de l’Institut d’Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV (DiputaciĂł de Tarragona, 1982).

[3] PĂ g. 175.

[4] Anteriorment, vùiem en el llibre “Tarragona: una passejada pel terme, una retrobada amb la gent. Onomàstica tarragonina amb anotacions multidisciplinàries” que esmentava “la viuda Rom” el 1553.

[5] “Estudi onomĂ stic de la vila i terme de Mont-roig del Camp” de Ferran JovĂ© Hortoneda (Ajuntament de Mont-roig del Camp, 1999), pĂ g. 438.

[6] Hi consta en el Cens electoral de 1904. Diu que tĂ© 35 anys (deuria nĂ©ixer el 1869), Ă©s propietari i vivia al carrer “Arriba” nĂșm. 9. Cal Cap de Sant era cal Guasch, al nĂșmero 13.

[7] Hi consta en el cens electoral de 1925. Diu que tĂ© 67 anys (deuria nĂ©ixer el 1858) i vivia al carrer “Arriba” nĂșm. 42.

[8] Hi consta en el cens electoral de 1925. Diu que tĂ© 68 anys (deuria nĂ©ixer el 1857) i vivia al carrer “Arriba” nĂșm. 58.

[9] No hi consta l’edat.

[10] És la casa anterior. Avinguda de Reus nĂșm. 3.

[11] Dades del padrĂł del 2019.

[12] http://www.idescat.cat/cognoms/?lang=es

[13] Lleida no hi surt. Quan n’hi ha menys de 4 (ja sigui per província o comarca) no se n’informa.

[14] L’arbre dels Rom de cal Nacra de Ferran Rom Clariana.

[15] Fill de Josep Rom BargallĂł i Maria Nolla Anguera.

[16] Fill de Josep Rom Nolla i Maria Tegell Nolla.

[17] Fill de Joan Rom Nolla i Gertrudis Tegell Nolla.

[18] Casualment el mateix nom i els dos cognoms. AixĂČ es perquĂš (dĂšiem que) dos germans, Josep Rom Nolla i Joan Rom Nolla es van casar amb dues germanes, Maria Tegell Nolla i Gertrudis Tegell Nolla.

[19] Fill de Pau Rom MuntĂ© i Teresa Castells BargallĂł. El seu pare era fill de Joan Rom Nolla i la mont-rogenca LlĂșcia MuntĂ© Cugat.

[20] Ferran JovĂ© Hortoneda, en el llibre “Estudi onomĂ stic de la vila i terme de Mont-roig del Camp” (Ajuntament de Mont-roig del Camp, 1999), pĂ g. 352, esmenta un “Joseph BargallĂł dit Nacra Pages de la vila de Monroig” en un document del 15-02-1766.

[21] Del text “Platges de Mont-roig (2): pescadors, almadraves i naufragis”[21] de MartĂ­ Rom, que es va publicar al web de “RessĂČ mont-rogenc” el 15-2-2018. TambĂ© estĂ  reproduĂŻt en el llibre “Mont-roig: esberles d’un mosaic esbocinat” de MartĂ­ Rom (Arola Editors, 2019), pĂ g. 27.

[22] “El protocol de 1850 del notari de Reus Francesc Sostres i Soler i del seu connotari Magí Sostres i Torra, naturals de Calaf”, volum II, edició a cura d’Isabel Companys i Farrerons. Publicat per la Fundació Noguera (2009), pàg. 700.

[23] “NotĂ­cies histĂČriques de Mont-roig del Camp” de Baptista NoguĂ©s (“Quaderns de la Pixerota”, 2017), a la pĂ g. 90.

[24] Text “El marquĂšs de Mont-roig: a la recerca d’una ombra” del llibre “Mont-roig: esberles d’un mosaic esbocinat” de MartĂ­ Rom (Arola Editors, 2019), pĂ g. 134.

[25] Els seus ascendents són: Carles Rom Munté / Joan Rom Nolla / Josep Rom Bargalló.

[26] Els seus ascendents sĂłn: Antoni Rom Duran / Ramon Rom Nolla / Josep Rom BargallĂł.

[27] Per exemple, el quintar de verema es pagava a 37’5 rals, el 1886 (4 rals eren 1 pesseta).

[28] Internet: https://gw.geneanet.org/arnalichmontiel?n=rom+vidiella&oc=&p=teresa.

[29] Per elaborar les informacions sobre aquest mont-rogenc m’han estat de gran ajuda algunes aportacions de Ferran Rom Clariana.

[30] Text “La comisiĂłn de arquitectura en la Real Academia de San Fernando: los expedientes de Ultramar y de otros territorios en la Real Academia de San Fernando (II)” de Silvia Arbaiza Blanco-Soler, en el volum “BoletĂ­n. Real Academia de Bellas Artes de San Fernando”, primer y segundo semestres de 2011 (nĂșmeros 112-113), a la pĂ g. 17.

[31] Josep FontserĂš DomĂšnech havia nascut a Vinyols i els Arcs el 1798. Fou un important arquitecte a Barcelona, on va tenir el cĂ rrec d’arquitecte municipal. El seu fill, Josep FontserĂš Mestre, tambĂ© arquitecte, fou l’autor, entre d’altres, del Parc de SamĂ  (Cambrils), el Parc de la Ciutadella i el Mercat del Born (Barcelona).

[32] El trobem a la tesi “Haciendo el jardĂ­n de las delicias. FicciĂłn y realidad en relaciĂłn a los ĂĄmbitos de recreo pĂșblico decimonĂłnicos” d’Eva J. RodrĂ­guez Romero (Departamento historia de arte / c.e.h.) i JosĂ© Manuel Prieto GonzĂĄlez (Departamento historia de la ciencia / c.e.h.). Archivo Español de Arte (octubre-diciembre 1997), pĂ g. 410.

A l’adreça d’Internet: https://www.academiacolecciones.com/dibujos/inventario.php?id=A-0065

Hi ha els plĂ nols de: “Planta de museo dedicado a la enseñanza de las ciencias mĂĄs elevadas”, “Alzado de la fachada principal y secciĂłn AB de museo dedicado a la enseñanza de las ciencias mĂĄs elevadas” i “Alzado de la fachada lateral y secciĂłn CD de museo dedicado a la enseñanza de las ciencias mĂĄs elevadas”.

[33] “BoletĂ­n enciclopĂ©dico de Nobles Artes (redactado por una reuniĂłn de arquitectos) nĂșm. 7, de l’1 de juliol de 1846, pĂ g. 110.

[34] Continua: “OBGETO DE LA OFICINA. Instruir y gestionar espedientes de autorizaciĂłn de obras y para su demoliciĂłn
 facilitar en los negocios de compras, ventas y permutas de fincas rĂșsticas y urbanas
 ausiliar en negocios judiciales y de interĂ©s hipotecario con los conocimientos de su profesiĂłn
  Pasar a domicilio a consultar, de diez a cinco de la tarde, en la plaza de Santa BĂĄrbara, nĂșm. 5, pral junto al Saladero, lugar de dicha oficina. En el espresado local se pondrĂĄ de manifiesto un modelo de escalera de madera perfeccionado, sistema enteramente nuevo de curvas y ensamblajes. aplicable a cualquier figura geomĂ©trica”. Aquest local estava en una zona cĂšntrica de Madrid, al costat de la plaça d‘Alonso MartĂ­nez.

[35] “Anoche presentĂł al señor ministro de Fomento el señor don Juan Rom, ilustrado arquitecto de la Academia de San Fernando, su proyecto de reforma y mejora de la obra de la Puerta del Sol
 Se regulariza la figura de los solares, dando nueva direcciĂłn a las calles de Preciados y del Carmen, y quitando a esta Ășltima el arco que la cierra en el proyecto que conoce el pĂșblico
 En el proyecto del señor Rom, va embebido el de dos fachadas de las cuatro que forman la manzana entre la calle Preciados y la del Carmen en la Puerta del Sol. Estas fichadas son de un tipo bellĂ­simo y enteramente nuevo
”.

[36] Tesi doctoral “De hospitales para el alma a dispositivos de poder: arquitectura en las Instituciones psiquiĂĄtricas aragonesas (1809-1939)” de MarĂ­a JosĂ© Navarro BometĂłn (2015).

[37] Trobem la descripciĂł detallada en el text “La comisiĂłn de arquitectura en la Real Academia de San Fernando: los expedientes de Ultramar y de otros territorios en la Real Academia de San Fernando (II)” de Silvia Arbaiza Blanco-Soler, del volum “BoletĂ­n. Real Academia de Bellas Artes de San Fernando”, primer y segundo semestres de 2011 (nĂșmeros 112-113), a la pĂ g. 16 i 17.

[38] He consultat el text “La modernizaciĂłn de las comunicaciones navales entre España y Filipinas en el siglo XIX”. Projecte “Filipinas y el PacĂ­fico: de los viajes por mar a los viajes por la red” de JosĂ©MarĂ­a FernĂĄndez Palacios (2016).

[39] Text “Viajes y viajeros españoles por el PacĂ­fico en el siglo XIX” de Luis Eugenio Togores SĂĄnchez i BelĂ©n Pozuelo Mascaraque. Publicat a la “Revista española del pacĂ­fico” nĂșm. 2 (1992). Web: http://www.cervantesvirtual.com/obra/viajes-y-viajeros-espanoles-por-el-pacifico-en-el-siglo-xix/

[40] Per elaborar la seva estada a Filipines he fet servir el text “La comisiĂłn de arquitectura en la Real Academia de San Fernando: los expedientes de Ultramar y de otros territorios en la Real Academia de San Fernando (II)” de Silvia Arbaiza Blanco-Soler, en el volum “BoletĂ­n. Real Academia de Bellas Artes de San Fernando”, primer y segundo semestres de 2011 (nĂșmeros 112-113), de la pĂ g. 16 a la 18. I tambĂ© el llibre “Historia general de Filipinas desde el descubrimiento de dichas islas hasta nuestros dĂ­as” de JosĂ© Montero y Vidal, pĂ g. 466, 467 i 468.

[41] Fins aleshores la construcciĂł d’edificis pĂșblics, camins i ponts estava encarregada als enginyers militars. Els enginyers (industrials) civils existiran a partir d’un reial decret del 1850 que promourĂ  la creaciĂł d’escoles d’enginyers. El concepte modern d’arquitecte es crearĂ  en un altre decret del 1816, on sota la direcciĂł de la Real Academia de San Fernando, s’establiran quatre tipus de professions: el professor d’arquitectura, l’arquitecte, el mestre d’obres (que seria l’actual aparellador o arquitecte tĂšcnic) i el dit aleshores aparellador (seria l’actual encarregat d’obra). El procĂ©s d’industrialitzaciĂł del segle XIX portarĂ , partir de 1844, a una cada vegada major demanda tĂšcnica i d’especialitzaciĂł.     

[42] A “Pares. Portal de Archivos Españoles” hi ha l’ ”Expediente personal del arquitecto de Hacienda en Filipinas Juan Rom”, documentaciĂł procedent de l’ “Archivo HistĂłrico Nacional, Ultramar, 477, Exp. 18”. SĂłn: “Tres expedientes relativos al arquitecto Juan Rom”:

http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/show/4062063

[43] Aquestes informacions sĂłn del llibre “Historia general de Filipinas desde el descubrimiento de dichas islas hasta nuestras dĂ­as” de JosĂ© Montero y Vidal, pĂ g. 466, 467 i 468.

[44] Vegeu a “Pares”: “ULTRAMAR, 499, Exp. 5”.

http://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/description/2311368

[45] Una mena de B.O.E. d’aleshores en aquella possessió espanyola.

[46] En endavant aquestes informacions procedeixen de l’arbre genealĂČgic dels Rom de cal Nacra, de Ferran Rom Clariana.

[47] Maria Rom Savall i Joan Medico Rom van tenir: Maria (1886-1950), Mercedes (1893-1980), Eusebi, Esteve i Joan Medico Rom (aquests tenien els mateixos cognoms que el pare i el darrer, a més, també el mateix nom de pila!).

Maria Medico Rom es va casar amb Salvador Baiges Crusat i van tenir: Maria (1910-1984), Salvador (?-1989) i Josep Baiges Medico. La primera, Maria Baiges Medico es va casar amb Joan Torrebadell Serra (1901-1981) i van tenir Santiago Torrebadell Baiges (1933-2017), que fou alcalde de Mont-roig del 1999 al 2001.

Mercedes Medico Rom es va casar amb Josep Gairal Font, de cal Pansit, i van tenir: Josep i Antoni Gairal Medico.

Eusebi Medico Rom es va casar amb MercÚ Olivé Munté i van tenir la Maria Medico Olivé.

Esteve Medico Rom es va casar amb Magina Munté i van tenir: Esteve, Concepció i Josefa Medico Munté.

Joan Medico Rom (1891-1965) es va casar amb Fímbria Pagùs Grau i van tenir: Joana dita “Juanita Fímbria”, Josep dit “Fímbrio”, Úrsula, Carme dita “Carme del Casino” o “Carme Fímbria”, Mercedes i Maria Medico Pagùs, dita “La Maria Fímbria”.

[48] Gertrudis Rom Savall i Josep Maria Aragonùs Miralles van tenir: Gertrudis Aragonùs Rom, dita “Gertrudis Nen” (1896-1975), i Pilar Aragonùs Rom dita “Pilar Nen” (1900-1971).

Gertrudis AragonĂšs Rom es va casar amb Gaspar Corts i van tenir: Josep i Joaquim Corts AragonĂšs (1931-2018).

Pilar AragonÚs Rom es va casar amb Pere Solé AragonÚs (1901-1974) i van tenir: Pere, Josep, Fernando (mossÚn), Romà (1928-2012) i Lurdes Solé AragonÚs (1932-2018).

[49] Anteriorment, en el capĂ­tol 2, havĂ­em vist que el seu germĂ  Amadeu Josa TĂ pies era l’avi de la meva informadora Pepita Josa Gil i el gendre de Jaume Savall Barenys, casat en segones nĂșpcies amb Teresa Guasch PallejĂ  (la germana de la qual, Dolors Guasch PallejĂ , era la propietĂ ria del MolĂ­ dels Riuets a RifĂ ).

[50] “Estudi onomĂ stic de la vila i terme de Mont-roig del Camp” de Ferran JovĂ© Hortoneda (Ajuntament de Mont-roig del Camp, 1999), pĂ g. 85.

[51] Carrer Nou.

[52] Aquest era fill d’Alexandre Alabart Rius i Rosa Sancho VandellĂłs. Tenia tres germans: Joan Alabart Sancho, pare de la Rosita Alabart Alsina, Alexandre Alabart Sancho i Rosita Alabart Sancho; dits de “cal Sancho”. Alexandre Alabart Sancho fou mestre, entre d’altres, a Sallent (Bages). Consta com a mestre de la tĂšcnica Freinet en el llibre “Freinet en España (1926-1939). Escuela popular, historia y pedagogĂ­a” de J. L. HernĂĄndez Huerta (Castilla ediciones, 2012). És curiĂłs com tenim un altre mestre mont-rogenc “Freinet”, com sabem que ho era Antoni Benaiges NoguĂ©s. Vegeu el text “Antoni Benaiges NoguĂ©s: un mestre mont-rogenc assassinat el 1936” del llibre “Mont-roig: esberles d’un mosaic esbocinat” de MartĂ­ Rom (Arola Editors, 2019), de la pĂ g. 317 a la 364.

[53] “Guspires (de la histĂČria de Mont-roig)” (Edicions MarrĂ© / AssociaciĂł de VeĂŻns Muntanya Roja, 2010) de Francesc Rom Serra i MartĂ­ Rom, pĂ g. 70.

[54] L®Organització Todt es va crear durant el període nazi d’Alemanya i depenent de l’exùrcit per realitzar els grans projectes de construccions militars, tant a Alemanya com a les zones ocupades. Utilitzaven com a mà d’obra, principalment, presoners de guerra i jueus.

[55] Pastisseria CanigĂł, carrer de la Cera nĂșm. 28.

[56] Del 1925 al 1939, fou Plaça Castelar. DesprĂ©s “del GeneralĂ­simo”. El 29 d’abril de 1979, se li canviaria el nom pel de plaça de Joan MirĂł, en el transcurs de l’homenatge popular que se li va fer al pintor.

[57] Text “El Porvenir Democràtic (El Casino de Baix)” del llibre “Mont-roig: esberles d’un mosaic esbocinat” de Martí Rom (Arola Editors, 2019), pàg. 232.

.

.

.

.

.

Top