Esther Bargalló

25-07-2023

L’Ajuntament de Mont-roig va notificar a l’Associació de Jubilats que el dilluns 17 de juliol, la Llar d’Avis del carrer Major estaria tancada i els usuaris s’havien de traslladar al nou edifici destinat per a ells, ubicat a la zona esportiva, al carrer d’Aureli Maria Escarré, entre el pavelló i les piscines municipals.

L’antiga Llar d’Avis, ubicada a la casa que fou l’abadia de l’Església Vella, la inaugurà el conseller de Salut i Seguretat Social Josep Laporte, el 23 de maig de 1987 (les obres havien començat l’octubre de 1985). Era un local rehabilitat completament i adequat a les necessitats del col·lectiu a qui anava destinat (llàstima de la pèrdua de la preciosa portalada de pedra).

L’edifici, de planta baixa i dos pisos era compartit per dues entitats, l’Associació de Jubilats i la Unió de Dones, amb un bar amb grans finestrals que li aportaven molta lluminositat i unes vistes espectaculars del camp. Disposava de banys en totes les plantes i n’hi havia per a dones i homes, diferenciats i fins i tot adaptats per a persones amb mobilitat reduïda. El local disposava de despatxos per a ambdues entitats, una gran sala per fer-hi xerrades i manualitats, una perruqueria, un espai per a podologia, una sala per a classes d’informàtica, etc. En definitiva, un edifici amb espais apropiats per dur-hi a terme diverses activitats.

El nou local, segons les opinions que ens han fet arribar alguns usuaris (les xarxes socials també en van plenes), no compleix les expectatives que se n‘havien fet; és més, ens han fet palès el seu malestar i les mancances d’aquesta instal·lació.

El bar és un espai a compartir per l’Associació de Jubilats, la Unió de Dones, els usuaris del poliesportiu i els de les piscines municipals. El bar, de moment, només disposa d’una barra, sense pica ni aixetes per poder-hi rentar els gots i tasses (per fer-ho cal anar amb un ribell al lavabo a buscar aigua, cosa molt poc higiènica, per cert). Però, a rel de les queixes de les usuàries i usuaris, ahir van començar els treballs al bar per adequar-lo a les necessitats.

Un altre fet que desagrada força és que el local només disposa d’un sol bany, per ser utilitzar tant per dones com per homes i, per més inri, no està, de moment,  adaptat per a persones amb mobilitat reduïda (hi manquen barres on agafar-se). Com que les dones no volen compartir el bany amb els homes (ben lògic, òbviament, perquè és un fet que els homes no tenen tanta cura en fer les seves necessitats), les usuàries sortien del local per anar als lavabos que hi ha fora del bar, però al cap de dos dies els van clausurar, col·locant cintes perquè no hi poguessin accedir, tot i que, ahir, les van retirar i les dones ja en van poder fer ús.

Però el tema que més molesta és el soroll. La sala comuna, on es reuneixen les usuàries i usuaris per jugar, prendre alguna cosa o fer petar la xerrada, té un sostre molt alt i retrona tot, és gairebé impossible poder seguir una conversa; tothom acaba atabalat.

I continuant amb els greuges, només hi ha una sola habitació per fer-hi activitats com xerrades o manualitats, que han de compartir les dues entitats, així com un sol despatx, també a compartir.

La resta de l’espai disposa de dues petites habitacions destinades a perruqueria i podologia.

És del tot incomprensible i reprovable  que, en lloc de millorar unes instal·lacions destinades a la gent gran, cada cop més nombrosa, per cert, i poder oferir un millor servei i benestar per a aquestes persones, fem passes enrere i els retallem l’espai,  les comoditats i prestacions. Es pot saber per quin motiu se’ls ha obligat a marxar de l’edifici del què han gaudit durant tots aquests 36 anys? Se’ls ha preguntat si hi estaven d’acord? És que els mont-rogencs no tenim dret a opinar sobre l’ús que es dona a les instal·lacions que són del poble i que hem pagat tots amb els nostres impostos? On és aquí la participació ciutadana?