Junta del Centre Miró
21-11-2018
La Junta del Centre Miró (ara sense espai expositiu) i havent acabat ja el desmantellament del nostre material de l’Església Vella, ha cregut convenient que dit material continuï servint al poble de Mont-roig, mitjançant la seva donació a l’Escola Mare de Déu de la Roca. Aquest material són 24 plafons, quadres de diverses mides, displays, llibres de diversa temàtica: Miró, construccions i barraques de pedra seca, Mont-roig, diverses fotos, etcètera, que han servit per fer exposicions durant aquests 14 anys de vida del nostre Centre.
La vida del Centre Miró (en contra del que ens havien promès) es va acabar el proppassat 20 d’abril quan el Sr. Alcalde, amb la connivència de l’equip de govern local, va tancar el Centre Miró ubicat a l’Església Vella. Algú es pot creure que tornaran a passar pels nostres carrers les més de 80.000 persones que han visitat el Centre Miró? És evident que aquests milers de visitants del Centre Miró han fet despeses a les nostres botigues, bars, comerços, etc. Algú de l’Ajuntament s’ha llegit els llibres de visites per saber què en pensen els visitants (estrangers o no) que han passat pel Centre Miró aquests anys? Algú pot argumentar positivament el seu tancament? Sempre hem cregut i hem dit que el Centre Miró havia de continuar sota el sopluig de l’Ajuntament (i, sobretot, que ningú digui que això és voluntat de la família Miró, malgrat la seva carta).
A l’Escola de la Mare de Déu de la Roca han acollit amb molta satisfacció i joia la donació del material mironià que hem fet i que servirà perquè els nostres infants puguin continuar coneixent cada dia més la figura universal del nostre únic mont-rogenc adoptiu com és Joan Miró. Evidentment, aquest material podrà ser deixat als altres centres educatius del municipi per al seu estudi i coneixement.
Molts pobles es barallarien per tenir una figura universal com és en Joan Miró i nosaltres, que el tenim a Mont-roig, tanquem (l’Ajuntament, es clar) l’únic espai etnogràfic mironià i que no tenia res a veure amb l’obertura del Mas Miró (que, per cert, sempre hem estat totalment d’acord a obrir-lo i era la voluntat del gran artista).
