Martí Rom
12-09-2017
Com a conseqüència de l’atemptat del 17 d’agost a la Rambla de Barcelona (i a Cambrils), al Pla de l’Ós, gairebé davant de Liceu, hem vist com a tots es noticiaris s’ha parlat del mosaic de ceràmica de Joan Miró. Aquelles formes arrodonides de colors mironians s’han omplert de flors. Ha estat un bonic homenatge.
Aprofitant l’avinentesa, en un programa especial, un estudiós de Miró ha explicat que l’origen d’aquesta ceràmica estava en les rosasses (aquells grans finestrals circulars de vidre de les façanes d’algunes esglésies gòtiques). És versemblant, però no és cert. Les rosasses estan col·locades a les parets i a una certa altura. Hagués sigut factible, per exemple, en el mosaic immens de la paret de la Terminal 2 de l’aeroport de Barcelona. El de la Rambla és l’únic “mural” ceràmic de Miró que és al terra, on les persones passen caminant pel seu damunt. Es va inaugurar el 23 de novembre de 1976.
Naltros sabem que aquesta ceràmica de la Rambla té com a referent les catifes de safatans (encenalls) de colors que es feien anys enrere per celebrar la processó de la Mare de Déu de la Roca pels carrers de Mont-roig.
Que jo sàpiga, el primer que ho esmenta es Josep Mañà en el catàleg de l’exposició “Joan Miró. L’arrel i l’indret” de Josep Mañà, feta durant el Centenari Miró 1993. Diu: “Les catifes… (de Mont-roig) eren una de les expressions de la creativitat col·lectiva que Joan Miró apreciava i admirava. L’influx i la petjada d’aquestes manifestacions plàstiques en l’obra mironiana els trobem en el mosaic de colors que realitzà en el pla de l’Os de la Rambla de Barcelona…” (pàg. 60).
Miró admirava aquelles catifes geomètriques fetes amb safatans de colors que els mont-rogencs feien el 8 de setembre (del 1959 al 1971), en honor de la Mare de Déu de la Roca. Sabem que sovint pujava al poble amb els seus amics, aquell dia. Hi ha una fotografia de Joaquim Gomis on es veu el portal del carrer Major i la llarga catifa que es perllonga fins la plaça de mossèn Gaietà Ivern (està a la pàg. 61 d’aquell catàleg).
D’aquests anys és el llarg article “La festa de la Roca, en Mont-roig” publicat al diari “El Correo Catalán” (5 de setembre de 1971), firmat “ROCLA” i amb una fotografia de “Franquet”. Deurien ser, respectivament, el mestre Rossend Clariana i Prous i xxx mossèn Josep Maria Franquet Muntané (rector de Mont-roig del 1959 fins la seva mort, el 1971).
Després de molts anys, el diumenge 29 d’agost de 2004 (a instàncies del Patronat de la Mare de Déu de la Roca) es va recuperar a Mont-roig aquella tradició de les catifes, amb motiu de la celebració de les Festes Quadriennals dedicades a la Patrona de Mont-roig.
Partint d’aquesta experiència, el Centre Miró de Mont-roig, el juny del 2005, va promoure que veïns del poble reproduïssin quadres de Miró a la manera d’aquelles catifes. Es van celebrar set “Cap de Setmana Mironià” (de 2005 a 2010, i 2012), reproduint quadres mironians a la manera d’aquelles catifes que han omplert els carrers principals del poble. En aquests set “Cap de Setmana Mironià” s’han reproduït 228 quadres de Joan Miró i hi ha hagut 57 aportacions d’artistes locals. Mai hi ha hagut tant “Miró” escampat pels carrers de Mont-roig. Aquesta festa tenia un caràcter efímer, també a la manera de com estimava Miró aquests tipus d’actes. Al dissabte al matí s’iniciava l’elaboració de les reproduccions (de considerable grandària) partint de sacs i sacs d’encenalls que, prèviament, s’havien hagut de tenyir amb colors mironians. El diumenge a la nit es destruïen, acabant en sacs (però de brossa).
També el Centre Miró, conjuntament amb el Patronat de la Mare de Déu de a Roca, va presentar l’exposició “Les catifes de Mont-roig (a la Mare de Déu de la Roca)” de l‘1 de setembre al 31 de desembre de 2012. En el plafó que donava entrada a l’exposició es feia esment de la relació d’aquelles catifes de Mont-roig amb el mosaic de Joan Miró.
20170914 Miró Ceràmica Rambla Barcelona