Martí Rom
27-08-2014
El Priorat fa anys que treballa per aconseguir que la candidatura “Priorat-Montsant-Siurana, mosaic mediterrani”, aconsegueixi ser declarada Patrimoni mundial de l’UNESCO. S’ha preparat un dossier que recull els valors d’aquest territori, així com les intervencions futures per gestionar i preservar el seu paisatge cultural.
M’han demanat, com a estudiós de Miró i perquè anteriorment havia escrit varis textos sobre la relació del pintor amb Cornudella i el Priorat, que fes un text curt per incloure en ell dossier de la candidatura que es presentarà el proper mes de setembre. El reprodueixo a continuació.
El pintor Joan Miró va néixer a Barcelona el 20 d’abril de 1893. El seu pare, Miquel Miró Adzerias, era de Cornudella (Priorat); fou el segon fill dels deu que van tenir els seus pares Joan Miró Pellejà i Isabel Adzerias Rabascall. Quatre dels fills van morir molt prematurament. L’avi del pintor era ferrer i vivia al carrer de la Creu núm. 7. El pare aviat va anar a Barcelona, on va posar botiga de rellotgeria i joieria a l’important carrer de Ferran núm. 34. Vivia ben a prop, al Passatge del Crèdit núm. 4.
Joan Miró anava els estius a Cornudella, al poble on vivien els seus avis. Aquest poble, després de la capital comarcal Falset, era el poble més rellevant del Priorat. El 1900 tenia 2.519 habitants. Del 1906, quan Miró tenia tretze anys, són uns dibuixos que va fer de Cornudella i alguns pobles del voltant.
De Cornudella va pintar unes vistes del poble: l’església renaixentista (“Cornudella, poble i església”, FJM 67a)[1] i la plaça de la Vila (“Cornudella, carrer del poble”, FJM 72). També d’ermites: “Cornudella, capella de Sant Joan petit” (FJM 54a) i “Cornudella, ermita de Sant Joan del Codolar” (FJM 79a). Vistes del poble i masies: “Estudi de cases i personatge” (FJM 117b), “Cornudella, cases” (FJM 52), “Cornudella, paisatge amb casa i arbre” (FJM 48a) i “Cornudella, paisatge nocturn” (FJM 56a). També va dibuixar molts paisatges, on els arbres hi tenien una gran importància: “Cornudella, paisatge amb arbres” (FJM 62), “Cornudella, camí amb xiprers” (FJM 60a) o la sèrie “Cornudella, paisatge amb arbres” (FJM 51a, 59, 71a, 74, 78a i 82).
També va fer dibuixos a pobles del voltant, com “Albarca, poble i església” (FJM 55). Ermites d’Ulldemolins: “Ulldemolins, ermita de Sant Antoni” (FJM 66a) i “Ulldemolins, ermita amb arbres” (FJM 63), aquesta darrera és la de Santa Magdalena, la coneguda com “la catedral del Montsant”.
El poble de la seva besàvia paterna, Francisca Rabascall, era Porrera. També hi ha dos dibuixos enllaçats: “Porrera. Ermita de Sant Antoni i vista del poble” (FJM 75a); la vista del poble és de l’església barroca dedicada a Sant Joan Evangelista.
El pare de Miró, el 1911 va comprar una gran finca a Mont-roig (Baix Camp), a uns trenta quilòmetres de Cornudella. Des d’aleshores, Miró aniria els estius a Mont-roig. Des d’allí sovint feia visites al poble dels seus avis. A la primavera del 1917, Miró tenia vint-i-tres anys, fa una estada a Siurana, a vuit quilòmetres de Cornudella, on hi pinta vuit teles: “Siurana, poble i camí”, “Siurana, el sender”, “Siurana, el poble”, “Siurana, l’església”, “Siurana”, “Siurana, l’església”[2], “Siurana, la Maria” i “Siurana, dones jugant a cartes”[3]. Sis paisatges i dues composicions amb dones.
En una carta al seu amic Enric Cristòfor Ricart (Mont-roig, 26 d’agost de 1917), descriu: “La vida solitària a Siurana, el primitivisme d’aquella gent admirable, el meu treball intensíssim, i sobretot el meu recolliment espiritual… m’han reclòs dins meu, i a mida que m’he anat tornant un escèptic en tot el que m’envolta, m’he anat acostant més a Déu, als Arbres, a les Muntanyes i a l’Amistat…”.
Miró sempre tornava a aquells pobles del Priorat. Des de Mont-roig el portava el taxista del poble, Francesc Solé Sedó. Aquest, explicava en el meu documental “Mont-roig: tornaveu mironià” (2002): “Anàvem cap a Falset, a Escaladei. Ho fèiem en vàries vegades. També li agradava anar a Cornudella, cap el tard, quan retiraven els pagesos, no hi havia gaire tractors, i veies com duien la collita amb l’animal, a la sàrria. Si era el temps de la verema, posaven una portadora a cada costat, i el pagès anava aferrat a la cua… Pujàvem a dalt de Siurana. Allí hi ha un tallat que des de dalt es veu el pantà. Ell es posava allà com si estès en una plaça. Jo tenia por i em posava a prop seu… S’estava allà plantat mirant estona i estona. De tan en tan em deia: Fa bona tarda, oi! Però jo estava totalment pendent d’ ell…”.
Miró sempre va estimar aquells paisatges del Priorat, el treball al camp del pagès, l’ofici
de ferrer del seu avi. El net del ferrer de Cornudella, als anys quaranta del segle passat, va iniciar la seva vessant escultòrica…
[1] FJM: Fons documental de la Fundació Joan Miró de Barcelona
[2] ”Joan Miró. Catalogue raisonné. Paintings” de Jacques Dupin i Ariane Lelong-Mainaud. Núm. 32 al 37
[3] ”Joan Miró. Catalogue raisonné. Paintings” de Jacques Dupin i Ariane Lelong-Mainaud. Núm. 51 i 52
