El 3r curs d’ESO de l’INS Antoni Ballester (A, B, C i D), que són una vuitantena llarga d’alumnes van visitar les ruïnes de Miramar (antigament anomenat Guardamar), per explicar la gran importància que tingué a principis del segle XV aquest casalici per a la ciutat de Barcelona. El blat que la ciutat comtal comprava a l’Aragó, Navarra… abans passava per Tortosa i calia pagar a dita ciutat un “peatge” per passar dit blat. Per estalviar-se aquest impost, Barcelona va pagar la construcció de Miramar, un rafal a Flix i un altre a Banyoles (Tivissa), així com també un camí fins a Miramar i poder-se estalviar de pagar “impostos” a Tortosa. Els alumnes foren acompanyats pels professors Ignasi, Raquel, Adriana i Vicenç, més el Xavi (en pràctiques) i un servidor. També el Jaume, ja jubilat, ens visità i ens digué unes paraules.
Dos autocars ens van portar des de l’INS al baixador de la desmantellada via del tren a Mont-roig. Allí l’excursió va començar captant fotos del mas del Salvador Bru i Marcó (assassinat pels nazis el 1941), on es llegí un petit manifest a la seva memòria. Malgrat el fort vent, l’excursió a peu començà al baixador fins a les ruïnes de Miramar passant pel camí de Sanitat (ja pràcticament desaparegut) i fins a la platja. Allí vam esmorzar, ja sense vent, a tocar de Casa Ortiz. Vam continuar a peu per la platja i vam poder observar, amb gran tristor, la reculada de les nostres platges a causa del canvi climàtic, sens dubte.
Passada la urbanització Guardamar. Vam enfilar el petit i curt senderó fins als dos trossos de paret que encara resten del que fou el gran casalici de Miramar, inaugurat el 1411. Arribats a les ruïnes en petits grups, l’Ignasi i jo mateix vam oferir una curta explicació històrica als alumnes i vam poder fotografiar el poc que resta de Miramar. Cal dir, també, que dos reis de la Corona d’Aragó van passar per Miramar: Martí l’Humà (1408) i Ferran d’Antequera (1412).
L’entorn de Miramar està força brut de deixalles i també de vegetació (per això es van haver de fer petits grups). Hagués estat molt bé una petita neteja del senderó i de l’entorn de les restes de Miramar. Essent un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN des del 1949), la Casa de la Vila se n’hauria de preocupar que estigués més net i accessible, poc importa si són terrenys públics o privats. Vam quedar desagradablement sorpresos, la veritat.
Vam visitar també l’Estany SALAT (no Gelat, senyors de l’Ajuntament!! Ho diu la història i qui en té les competències: l’IEC i la Generalitat) i el niu de metralladores. Acabada la visita, i a peu, cap a la bàscula de la N-340, on els 2 autocars ens van retornar a l’INS. Una molt bona excursió, divertida i enriquidora!!
.
.
.
.
.
.