[vc_row][vc_column width=”1/1″][vc_column_text]Esther Bargalló

16-03-2016

Paraules i expressions que abans formaven part de la parla quotidiana dels mont-rogencs i que, a hores d’ara, ja no s’empren mai o gairebé mai.
Tot i que algunes encara les podem escoltar de la boca de gent més gran, la gent jove ja no les utilitza i, fins i tot, algunes potser no les han sentides mai.

• Bot: Figa que encara no és madura.
• Bres: Espècie de llitet, generalment de fusta o de vimen (vime, vímet), que té els peus corbats de manera que es pot engronsar, i serveix per dormir-hi infants petits.
• Escanyagats: peix menut per fer brou.
• Gengiva: geniva.
• Malesa: Acció dolenta, especialment la que causa dany o estropici.
• Mucós/a: xiquet/a en to despectiu.
• Pataca: Patata.
• Reble: Conjunt de trossos de pedra petits que s’usen per a omplir buits entre les pedres grosses quan es construeix un marge o una paret, o per a formar el paviment d’un camí.
• Senalla: Recipient fet de palma o d’espart, més ample de boca que de baix, quasi tan alt com ample de boca, que serveix per a contenir i transportar terra, fems, comestibles, etc.
• Sunyer: somier.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/1″][vc_column_text]

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]