[vc_row][vc_column width=”1/1″][vc_column_text]27-01-2017
Paraules i expressions que abans formaven part de la parla quotidiana dels mont-rogencs i que, a hores d’ara, ja no s’empren mai o gairebé mai.
Tot i que algunes encara les podem escoltar de la boca de gent més gran, la gent jove ja no les utilitza i, fins i tot, algunes potser no les han sentides mai.
- Aixarmar: Arrabassar una terra, tallar la brossa de la garriga i convertir aquesta en terra laborable. (A Mont-roig: Eixermar. Recorda les Eixermades)
- Carrissos: branques farcides d’olives.
- Ensiamada : Ensaïmada.
- Estovor: Xafogor, calor excessiva i humida.
- Grilló: Grill, cadascuna de les porcions en què naturalment es divideix la part comestible d’una fruita.
- Homens:
- Moixó: Ocell.
- Patarrufa: Moviment dels llavis fent soroll. Ho diem també d’una nena petita.
- Rafal: Cobert de teulada o enreixat de ferros o fustes, sostingut per pilars, generalment davant el portal o en el terrat d’una casa, per defensar-se de la pluja, del sol, etc. Casa de camp amb un tros de terra no gaire gran.
- Salampió: xarampió.
[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/1″][vc_column_text]
[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]