Ets aquí
Inici > General > Història (Page 6)

ANTONI BENAIGES NOGUÉS: UN MESTRE MONT-ROGENC ASSASSINAT EL 19 DE JULIOL DE 1936 A BRIVIESCA (BURGOS)

Martí Rom www.martirom.cat 09-10-2021 En el darrer número que s’acaba de publicar de la Revista del Centre de Lectura de Reus, corresponent al 2n quadrimestre del 2021, hi ha un article sobre el mestre mont-rogenc Antoni Benaiges Nogués. Podeu accedir-hi a: https://www.centrelectura.cat/revistadigital/antoni-benaiges-nogues-un-mestre-mont-rogenc-assassinat/ La primera part d’aquest llarg text és un resum dels textos publicats a “Ressò mont-rogenc” en

LA NISSAGA DELS ROM (3): ELS ROM, FUSTERS, DE MONT-ROIG

Martí Rom www.martirom.cat 08-10-2021 Havíem acabat amb la branca principal dels Rom de Vilanova, la que descendia del moliner mallorquí Bartomeu Rom Ramis. Dèiem que Carles Rom Munté, el meu rebesavi, s’havia casat amb Sabina Bondia Solé i que van tenir sis fills. Un d’ells era el meu besavi Pere Rom Bondia (Vilanova d’Escornalbou, 16 de juny

LA NISSAGA DELS ROM (2): ELS ROM DE VILANOVA

Martí Rom www.martirom.cat 24-09-2021 LA BRANCA DE VILANOVA QUE DESCENDEIX DEL MOLINER MALLORQUÍ LLORENÇ ROM RAMIS Havíem vist que Llorenç Rom Ramis i el seu germà Bartomeu havien vingut de Sancelles (Mallorca) i que ambdós eren moliners. Sabem que, en arribar, es van establir a Mont-roig, possiblement primer junts i més tard, potser, per separat. També sabem que

RACÓ HISTÒRIC MONTIS RUBEI: 20 ANYS DE LA BANDERA DE MONT-ROIG

Miquel Anguera, “Beatet” 31-08-2021 El proppassat dissabte 28 d’agost, es compliren 20 anys de l’aprovació de la bandera de Mont-roig, després que ja s’havia aprovat l’escut heràldic de la nostra Vila, l’any anterior (és a dir, el 2000). Recordem que, per aprovar una bandera municipal, abans s’ha de tenir aprovat l’escut heràldic corresponent. En l’esmentada data del 28 d’agost

LA NISSAGA DELS ROM (1): ORIGEN

Martí Rom www.martirom.cat 20-08-2021 Vull agrair al Ferran Rom Clariana, Joaquim Boronat Rom, Mercè Boronat Rom, Joan Rom Sedó i Maite Romera Ballart[1], la seva col·laboració en la recerca sobre aquesta nissaga. També he d’esmentar l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona (AHAT) i l’Arxiu Històric de Tarragona (AHT). En aquest darrer cas, vull citar la Isabel Companys que,

I 25: INICI DE LA RESTAURACIÓ MONÀRQUICA (1876…)

Martí Rom www.martirom.cat 30-07-2021 El febrer de 1876 havia acabat la Tercera Guerra Carlina. El regnat d’Alfons XII va dur un règim amb aparença de democràcia i, en els primers anys, el govern de les forces conservadores. És la “Restauració” de la monarquia a Espanya. Què va ser dels principals caps carlins que van sobreviure a la Tercera

24: FI DE LA TERCERA GUERRA CARLINA (1875-1876)

Martí Rom www.martirom.cat 16-07-2021 Des del desembre de 1874, Espanya tornava a ser una monarquia, ara amb el fill d’Isabel II, Alfons XII de rei. S’havia acabat el “Sexenni democràtic”. Mentre, la Tercera Guerra Carlina estava a les acaballes. Però, continuava la Guerra de Cuba. Algunes fonts també veuen aquells grups de pressió econòmica i política de

23: INICI DEL REGNAT D’ALFONS XII. TERCERA GUERRA CARLINA (1874-1875)

Martí Rom www.martirom.cat 02-07-2021 Espanya era una república on els que manaven no eren republicans, eren conservadors i desitjant reinstaurar la monarquia borbònica. Lògicament, la situació política era radicalment inestable. A més, després de tres anys de guerra, aquesta s’havia tornat cada cop més dolorosa i cruenta. I lluny d’aquests camps de batalla fratricida hi havia milers

RACÓ HISTÒRIC MONTIS RUBEI: TROBADA COMARCAL D’ESQUERRES, A L’ERMITA, EL DIUMENGE 15 D’ABRIL DE 1934

Miquel Anguera, “Beatet” 22-06-2021 DIARI “LA HUMANITAT” 19-04-1934 “A Montroig s’han fusionat totes les forces republicanes d’esquerra sota el signe d’E. R. C.- Diversos actes per a celebrar el fet i a homenatge del Comissari Delegat d’Ordre Públic. Reus 17.- S’acaben de celebrar una sèrie d’actes de veritable transcendència per a la política de les nostres comarques. Es

22: UNA REPÚBLICA SENSE REPUBLICANS. TERCERA GUERRA CARLINA (1874)

Martí Rom www.martirom.cat 18-06-2021 Aquell inici de la fi de la Primera República amb el “pronunciamiento” del general Manuel Pavía (gener de 1874), aquella República sense republicans, perjudicaria la causa carlina, doncs ja no hi havia un enemic clar contra qui oposar-se des de les files conservadores. Malgrat tot, el juliol de 1873, Carles VII torna

Top