Martí Rom
20-06-2019
Tot d’una, la gran pantalla s’omple dels camps de Mont-roig i una adient música ens introdueix al món de les barraques de pedra seca. Em va fer il·lusió veure el documental “Barraques de pedra seca (a Mont-roig)” a la pantalla de la Filmoteca de Barcelona. Des de fa anys, he anat fent algunes sessions dels meus documentals a la Filmoteca; pel·lícules de contingut sociopolític dels darrers anys del franquisme i la transició, o també d’alguns dels meus documentals sobre personatges de la cultura catalana. Però ara era diferent. A la pantalla hi havia Mont-roig. Hi havia condensat el considerable treball, que des del 2004, he anat fent amb l’Esther Bargalló.
El dimarts 18 de juny, a la Sala Laya de la Filmoteca s’hi feia la inauguració de la 9a Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic. La sessió inaugural estava dedicada a la tècnica de construcció de la Pedra Seca per celebrar la inscripció a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat (UNESCO). Aquesta Mostra l’ha organitzat l’Observatori del Patrimoni Etnològic Immaterial de Catalunya (OPEI), i hi ha col·laborat l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional (APSAT).
S’hi han projectat: el vídeo de presentació de la candidatura de l’art de la pedra seca a la UNESCO (2018, 10 min.), els documentals: “Barraques de pedra seca (a Mont-roig del Camp)” (2006), de Martí Rom (30 min) i “Picant Pedra” (2018) d’Antoni Martí (33 min).
Van presentar la sessió: M.À. Blasco (directora General de Cultura Popular), Esteve Riambau (director de la Filmoteca) i els dos realitzadors. Al final de la projecció hi va haver un interessant col·loqui.
La Mostra de Cinema Etnogràfic, aquest any dedicada a la pedra seca, es farà a diverses localitats de Catalunya fins a finals d’any. Per exemple, “Barraques de pedra seca (a Mont-roig del Camp)” es projectarà al Museu de Cervera el 18 de juliol i al Centre Cultural La Violeta de Gràcia (Barcelona) el 19 de setembre.
“Barraques de pedra seca (a Mont-roig del Camp)” explica, en general, què són les construccions de pedra seca, alhora que descriu el treball de documentació i catalogació de les barraques del nostre municipi. Per cert, a hores d’ara, ja n’hem trobat 145. Hi participen: Josep Gironès contextualitzant els orígens de la pedra seca, l’Esther Bargalló explicant el projecte de documentació de les barraques del poble, el grup Drac Verd de Sitges que ens va ajudar en aquesta tasca i Maria Lluïsa Vilaseca que relata el treball que va fer amb el seu pare (Salvador Vilaseca) en la ponència que, sobre les barraques de Mont-roig, van presentar al “X Congreso Nacional de Arqueología”, a Maó el 1967.
Del documental, en vull remarcar la música. Hi té un paper rellevant la txalaparta de pedra del grup del Guillem Anguera. És música de pedres per a un documental sobre pedra seca. Gràcies Guillem!
Aquest documental es va estrenar, no podia ser d’una altra manera, a l’antic Cinema Martí, a cal Panadero. Fou el dissabte 11 de març de 2006. Després, se n’han anat fent diverses projeccions arreu. Per exemple: el 21 d’octubre de 2007, a la “IV Trobada d’Estudi per a la Preservació del Patrimoni en Pedra Seca als Països Catalans” de Sitges. El dissabte 2 de setembre de 2017, al Centre d’Interpretació de les Pintures Rupestres del Cogul (organitzat pel Centre d’Estudis de les Garrigues) i el divendres 27 d’octubre de 2017 al monestir de Santa Maria de Santa Oliva (organitzat per l’Institut d’Estudis Penedesencs).
No vull acabar sense recordar que cinc barraques de Mont-roig van ser declarades “Bé Cultural d’Interès Nacional” (BCIN), en la categoria de zona d’interès etnològic, segons l’acord de govern de la Generalitat del 19 d’abril de 2016; aleshores les úniques construccions que ho eren.
