Miquel Anguera, “Beatet”
04-10-2023
La vila de Mont-roig ha volgut commemorar, per sisè cop, l’aniversari del referèndum d’autodeterminació que Catalunya celebrà el Primer d’Octubre de 2017. El Col·legi electoral: l’Institut Antoni Ballester.
Ha estat una celebració unitària i amb molta participació. Amb menys d’una setmana s’ha bastit un acte curt, senzill, molt, però que molt emotiu. Més d’una llagrimeta d’emoció i ràbia es va poder veure mentre miràvem un curt vídeo (12 minuts i 9 segons, realitzat pel Guillem Anguera) sobre la diada de l’1-O, les càrregues de la guàrdia civil, els gasos lacrimògens, els cops, les lesions, el robatori de les urnes, les mirades d’odi dels agents i les destrosses que encara, a dia d’avui, no han pagat, ni pagaran… Com es pot atonyinar amb aquella mala llet algú que ni coneixes ni t’ha fet res?? No ho entenc…
La sala del K1 estava plena de gom a gom, amb gent dreta (per tant, seríem vora dues-centes persones, sense por d’equivocar-me). Poc abans de quarts de nou del vespre, vam veure força gent decorant la sala del K1 que donaria cabuda a l’acte que s’havia convocat per les xarxes socials de les Àvies i Avis per la Llibertat, ANC local, els grups municipals d’ERC i JUNTS i persones que, particularment, s’havien prestat voluntàriament a ajudar i convocar els seus contactes a la trobada del K1.
.
.
L’acte al local del jovent fou de breus minuts: la benvinguda a càrrec de l’Anna M. Mestres (Àvies i Avis per la Llibertat), lectura d’una poesia de l’Elisabet Pallejà a càrrec de la Judit i visió del documental molt colpidor, dur d’empassar-te i de recordar amb l’emoció a flor de pell. Aquelles imatges ens van fer reviure aquells terribles moments de fa 6 anys amb aquella desmesurada brutalitat de la guàrdia civil. Per cert, que fàcil i ràpid els fou trobar l’Institut, oi? Les noves tecnologies, oi?
Acte seguit, tota la gent que havíem omplert el K1, més nous afegits, post teatre, ens vam dirigir a la porta de l’INS, amb la llum dels mòbils i vam votar altre cop, tot recordant la votació de l’1-O del 2017 però, enguany, molt més tranquils. Direm que ningú no va canviar el sentit del seu vot i tornà a guanyar el SÍ, abassegadorament.
Després de posar les mans a la tanca metàl·lica de l’INS (la mateixa que van profanar, fa sis anys aquells de l’uniforme verd) i penjar-hi alguns petits rams i llaços grocs, l’acordió diatònic de Mont-roig ens donà el to i ens acompanyà per cloure l’acte amb el Cant dels Segadors, cantat per tots els assistents. Aquest 1-O vam tornar a recordar uns fets que Mont-roig no oblidarà mai. I l’any que ve hi tornarem. No ho dubteu!!
.
.
.
.
.