Miquel Anguera, “Beatet”
21-06-2023
El passat divendres 9 de juny, ja a la recta final del present curs 2022-2023, l’activitat dels alumnes de segon d’ESO fou donar una volta per la nostra Vila, resseguint els llocs medievals i antics més coneguts, amb la pertinent explicació dels seus professors, i un servidor, portant un dossier preparat anteriorment, amb plànol, nom dels llocs i, el més important: les preguntes dels alumnes que sortien en qualsevol lloc de l’itinerari o de les parades.
Una seixantena d’alumnes foren els que, amb els professors Ignasi, Jordi, Òscar, Francesc i un servidor (no professor), vam fer aquest circuit pel casc antic explicant i responent les qüestions dels alumnes, que apuntaven en un dossier. Els deixebles treballaven en grups de 10.
L’itinerari començà a l’INS i amunt per la riera de Vilanova, barranc de l’Horta (a tocar de l’antiga Cooperativa Agrícola (1914, Lo Sindicat), fins arribar als rentadors i observant el portal de la Canal, el safareig públic (ja documentat al segle XVIII, on encara s’hi pot observar una “comuna”) i a tocar de la casa que fou el molí de farina de la Canal. Vam tirar barranc amunt fins poder observar la “Torre dels Moros” que identifiquem amb el “molí del Vent” del segle XVI a la partida de les Costes, a tocar de les cases del carrer d’Amunt.
Vam continuar resseguint la mina de l’Horta, endinsant-nos cap al centre de la Vila, passant pels contraforts fins a la plaça de Joan Miró, vam explicar el refugi antiaeri construït l’any 1938, vam passar pel portal de l’Església (1595), carrer Major, Església Vella i més amunt la parroquial (antic castell, doc. l’any 1153) torre del Rellotge, antiga presó (1799-1801), carrer de la Pica (antic de les Teranyines), portal de la plaça del Tambor (enderrocat el 1807), carrer d’Amunt, dipòsit de l’aigua (1957), les Eres i el camí de les Eres (doc. el 1426) i retorn a l’antiga plaça del Castelar. Feia calor, vam beure aigua i cap a l’antic camp de futbol (actual parc Maria Martori), des d’on vam retornar a l’INS Antoni Ballester, tot passant pel barranc dels Set Ponts.
No vam obviar les costes que tenim al nucli antic de Mont-roig ni les seves pertinents explicacions: costa dels Cavallers, costa del Pare Pere Boronat, costa del Manescal, costa de l’Oriola, costa del Cinto Quadrus i costa del Vilà.
I amb l’objectiu assolit, amb nota, ja olorem i aviat tastarem les vacances de l’estiu que tothom enyora després d’un curs ben llarg i farcit de feina i notícies. Conèixer l’entorn és prou engrescador i positiu. Ah! No voldria acabar sense lloar la mai prou agraïda feina dels professors i mestres amb els nostres joves. A l’alçada del col·lectiu sanitari, sens dubte!! Ànims!!
