Esther Bargalló

16-01-2022

Paraules i expressions que abans formaven part de la parla quotidiana dels mont-rogencs i que, a hores d’ara, ja no s’empren mai o gairebé mai.

Tot i que algunes encara les podem escoltar de la boca de gent més gran, la gent jove ja no les utilitza i, fins i tot, algunes potser no les han sentides mai.

• Afora: Fora, a la part exterior.

• Baladrer: Que parla a crits o que crida immoderadament.

• Cloquipiu: Malaltís, decaigut.

• Ensufatar: sulfatar o ensulfatar.

• Estovor: Xafogor, calor excessiva.

• Ert/a: Enravenat, rígid pel fred.

• Fadrí/ina: Persona jove, en estat de casar-se; des de l’edat de quinze anys, aproximadament, fins que es casa. Solter/a, persona que no s’ha casat mai.

• Llicsó: Lletsó. Gènere de plantes herbàcies de la família de les compostes, de fulles simples pinnatisectes i amb aurícules i de flors en capítols liguliflors.

• Raig o rall: Bastó de fusta dura que uneix el botó de la roda d’un carro amb les corbes de la roda.

• Sènia: sínia. Màquina per a elevar aigua subterrània, composta d’una roda horitzontal (rodet) amb braçols, moguda per una bístia que volta, i amb la qual engranen les dents d’una roda vertical que en rodar mou una sèrie de catúfols disposats al llarg d’un rest o cadena sens fi, la part inferior de la qual va submergida dins l’aigua del pou on la màquina està instal·lada. A la sènia es bombejava l’aigua mitjançant tracció animal fins que s’hi incorporaren motors.