Guillem Anguera
23-04-2021
Lamento profundament que, per segon any consecutiu, ens veiem obligats a suspendre la XIV edició del Cap de Setmana Diatònic de Mont-roig. Sent conscient que la pandèmia des de fa més d’un any ha dificultat el nostre dia a dia considero que, amb l’excusa de la Covid19, no és normal que no s’hagi realitzat en tot aquest temps un sol acte cultural de manera presencial al poble. He tingut ocasió de voltar per molts municipis i fer actuacions, i si les mesures són correctes, la cultura és segura, per això molts programadors, tècnics i ajuntaments en general s’han reinventat i han utilitzat la seva creativitat per poder oferir culturalment, encara que de manera diferent, allò que la ciutadania es mereix. No hem de ser bons només per pagar impostos i veure com el nostre IBI augmenta a Mont-roig un 10% anualment de fa temps, els impostos es paguen per després també rebre a canvi allò que necessitem i, si alguna cosa ens ha demostrat la maleïda pandèmia, és que a la gent li fa falta un somriure i sanejar la ment, i la cultura això ens ho aporta. És només una qüestió de voluntat política, i el seu Govern no té cap mena de voluntat de fer cultura, pels motius que siguin, però les causes no són estrictament sanitàries. Arribat el juliol, si les dades epidemiològiques són les actuals, tancarà les platges?
Només hem demanat posar una data per fer un sol concert i, si convé, en un espai més gran que no pas a l’ermita Mare de Déu de la Roca, com al Parc Maria Martori, i, si arribat el moment, està molt fotuda la cosa, evidentment s’entendria la suspensió. Mesures preventives com limitació d’aforament amb invitació anticipada, més d’una sessió si s’escau, presa de temperatura, gel, distància de seguretat, mascareta, aire lliure i tot el que convingui. Sent conscient que el Cap de Setmana Diatònic no pot ser el d’edicions passades, l’objectiu seria fer això que proposo per així poder dir que hem fet la XIV edició, esperant que l’any que ve tot hagi millorat. El no fer i no deixar fer, no considero que sigui la manera de donar suport a un festival que ha crescut amb moltes dificultats, amb pocs recursos però que a nivell musical ha portat els millors acordionistes del país i internacionals, fent d’aquest, un referent a Catalunya en el món de l’acordió diatònic.
Li adjunto algunes fotografies (les primeres que he trobat a mà), d’aquestes 13 edicions passades. Ho faig perquè soc conscient que no sap exactament què és això del Cap de Setmana Diatònic que es duu a terme en el municipi que governa, i és que en tots aquests anys d’alcalde (la 3a legislatura, si no vaig errat), no s’ha dignat mai a venir a veure cap acte ni concert del festival. Seria bo conèixer què es fa a casa d’un, per així valorar amb criteri quan s’ha de suspendre, o no, alguna cosa.
Soc conscient que les meves paraules em van a la contra en una possible negociació en un futur, però qui em coneix sap que dic el que penso sempre, agradi o no, em puc equivocar (ho faig molt), però tinc la consciència tranquil·la perquè dic el que sento. Sempre treballaré amb il·lusió per portar la música dels acordions al poble que tant estimo, parlant i negociant amb els governs municipals que tingui en cada moment, siguin del color que siguin. He d’agrair el suport que aquests anys he tingut dels diferents governs, també del seu, però en aquests moments no puc dir que l’organització tingui cap mena de suport per part de l’Ajuntament, en moments complicats és quan més convé.
Esperant que aquestes paraules no afectin el festival en un futur, espero que tot millori de cara a l’any vinent i que, per fi, es pugui realitzar el XIV Cap de Setmana Diatònic de Mont-roig que tanta gent espera amb il·lusió.
Atentament.
