Miquel Anguera, “Beatet”
28-10-2019
Del dimecres 16 d’octubre al dissabte 19, Òmnium Cultural i l’ANC van organitzar una “Marxa per la Llibertat”, per protestar contra la sentència del Suprem de l’1-O, sortint des de 5 llocs diferents del Principat (Tarragona, Tàrrega, Berga, Vic i Girona i el darrer dia s’hi va afegir una 6a columna des Castelldefels), per confluir a Barcelona, on s’hi aplegaren més de mig milió de persones. Cap incident destacable en cap de les 6 columnes plenes de pacifisme i harmonia. Des Mont-roig hi van anar una trentena de persones que es van sumar a la marxa a peu en el darrer tram de Martorell a Barcelona. En deixem constància en algunes fotografies adjuntes.
També destacarem que el passat dissabte 26 d’octubre, amb els mateixos organitzadors, es va dur a terme una gran manifestació a Barcelona, igualment contra la sentència de l’1-O del Tribunal Suprem que va condemnar a 100 anys de presó als presos/es polítics pel delicte de sedició (?) i malversació (?) que, per cert, els fiscals, advocacia de l’estat i magistrats del Tribunal Suprem mai no han pogut demostrar…
La Guàrdia Urbana de Barcelona va xifrar en 350.000 persones les participants en la manifestació del carrer Marina, quan el 2017, al mateix espai, en va comptabilitzar 750.000, segons explicava el vicepresident d’Òmnium Cultural. Sens comentaris.
Doncs bé, un autocar va sortir de Mont-roig al migdia per participar en l’esmentat aplec que començava a les 5 de la tarda. D’altres persones també hi assistiren anant-hi en cotxes particulars i/o amb altres mitjans. Podem comptabilitzar, doncs, un centenar de mont-rogencs/es que es van desplaçar fins a la ciutat comtal.
No hi va haver cap anècdota especial ni destacable en la jornada de llibertat d’expressió i manifestació, festiva i participada amb eslògans a favor de la llibertat dels presos/es polítics, exiliats/des, independència i contra la repressió policial. Res a veure amb els aldarulls que, dissortadament, s’han viscut des del 14 d’octubre, amb ferits, detinguts i empresonats. A destacar, altre cop, la violència desproporcionada dels cossos de seguretat, que hom ha pogut constatar.
