[vc_row][vc_column width=”1/1″][vc_column_text]Miquel Anguera, “Beatet”

09-10-2015

Ara que farà 75 anys de l’afusellament del President de la Generalitat Lluís Companys (15 d’octubre de 1940, a Montjuïc) la prestigiosa revista Sàpiens, (Jordi Finestres, periodista) en el seu número 161 del present octubre, ha posat al descobert la identitat de l’home que rematà el nostre President màrtir. Dissortadament fou un militar mont-rogenc, sotsoficial i aleshores brigada, qui li disparà el tret de gràcia. Cal dir, però que, de no haver estat ell, algú altre ho hagués fet, ja que complia ordres. Tots sabem que fou el colpista Franco el responsable directe d’aquest vil assassinat. Per cert, a l’Estat espanyol, cap govern ni del PP ni del PSOE encara no ha demanat perdó per aquest magnicidi ni ha accedit a revisar l’injust consell de guerra que el condemnà a mort. Sí que van demanar perdó l’Estat francès i l’alemany l’any 2008, com a responsables de la detenció, l’agost de 1940 a la Bretanya francesa, (a La Baule, exactament) i posterior lliurament del nostre President a les autoritats espanyoles.

Benjamí Benet i Blanch nasqué a Mont-roig el 28 d’agost de 1892 (coetani de Jacint Salvadó i Aragonès “Cintu Quadrus” que nasqué poc després, igualment al nostre poble, el 17 d’octubre del mateix any). No sabem si es van arribar a conèixer. Crec que seria difícil demostrar-ho, encara que el més lògic seria pensar que sí, perquè en un poble com Mont-roig tothom es coneixia i molt més la canalla…

He visitat alguna persona que recorda molt poc Benjamí Benet, encara que sí que recorden els seus fills, especialment la Isabel (Isabelita li deien…). A més, i malauradament, hem de recordar que al principi de la Guerra Civil, fou cremada tota la documentació arxivada a la Casa de la Vila. Qualsevol investigació a Mont-roig…

També sabem, per la revista Sàpiens, que Benjamí Benet arribà a ser capità (poc abans de la seva mort) i que fou destinat a Barcelona, Lleida, Saragossa, València i Palma… Era educant de música, tocava la trompeta i s’allistà, amb només 18 anys, al Regiment d’Artilleria de Muntanya de Barcelona.

També sabem que, tot i restar al bàndol nacional, mai fou partidari de les terribles represàlies que els vencedors infligiren als vençuts, després de la Guerra Civil. Moriria a casa seva, a Tarragona, el 16 de març de 1950, víctima d’una malaltia pulmonar.

Molts de nosaltres ja l’hem perdonat; no pas, però, a qui en va ordenar la injusta execució ni als qui van signar la sentència; tampoc perdonarem a qui, ja en democràcia, no han volgut revisar ni derogar l’infame consell de guerra que portà a la mort l’únic president d’Europa elegit democràticament pel poble. La sentència l’acusa de rebel·lió militar (?). Si Companys, per defensar Catalunya, la llibertat i la Generalitat legalment establerta (això vol dir haver guanyat a les urnes) fou acusat de rebel·lió militar i afusellat, de què hauríem d’acusar Franco pel seu Alzamiento Nacional? Potser d’haver organitzat una processó de Festa Major? Tots sabem que en aquesta processó s’hi van “quedar” més d’un milió de morts. Algú encara pensa que foren danys col·laterals![/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_column_text]

[/vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_column_text]

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/1″][vc_column_text]

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]