[vc_row][vc_column width=”1/1″][vc_column_text]Martí Rom
14-04-2015
S’acaba de publicar el llibre “El llegat indià a les comarques de Tarragona” de Tate Cabré Massot i Eli Sáinz Fortuny, editat per la Diputació de Tarragona. Aquest llibre vol donar informació i reivindicar el paper important dels indians (o “americanos”) de la demarcació de Tarragona, sovint prou oblidats.
Remarquem que, naturalment, esmenta el mont-rogenc Ferran Ferratges Ballester i el seu fill Antoni Ferratges Mesa, primer marquès de Mont-roig (pàg. 48). Diu que la informació està extreta dels “Ressò mont-rogenc”. Comenta que, el mas d’influència cubana que va fer edificar, després seria el Mas Miró. I publica una fotografia del Centre Miró amb la reproducció del quadre “La masia” (1921-1922). A la pàgina següent comenta que en aquell accident del tren a la riera de Riudecanyes que va succeí el 25 de novembre de 1907, hi van morir dos indians, Ramon Martí Tomàs de Xerta i José Dobaño de Galícia.
El llibre comença contextualitzant qui eren els indians, com van fer fortuna, el seu llegat arquitectònic… Després fa un repàs, comarca per comarca, dels seus personatges principals. Cal remarcar que publica rutes d’indians a l’Aleixar, Cambrils, l’Arboç del Penedès, Calafell i Torredembarra.
La ruta de Cambrils es centra en el Parc de Samà, construït el 1880 per Salvador Samà Torrents, tercer marquès de Marianao. Els jardins van ser projectats per Josep Fontseré Mestre, autor de la cascada del parc de la Ciutadella de Barcelona i mestre del riudomenc / reusenc Antoni Gaudí; per cert, el pare d’aquest, Josep Fontseré Domènech havia nascut a Vinyols i va arribat a ser arquitecte municipal de Barcelona.
El llibre (no ho cita), però cal dir que l’actual Miami Platja (del nostre municipi de Mont-roig), era el vedat del marquès de Marianao.
La ruta de Cambrils també ens porta al Mas dels Tegells, del cubà Carlos Edmundo Sivatte Vilar.
El llibre està ple d’històries interessants i curioses, com la de Josep Guardiola Grau (L’Aleixar, 1831 – Guatemala, 1901), un personatge que va viure a Londres, San Francisco, París i Guatemala. Parlava anglès i francès. Tornant a Espanya, des de Guatemala, als seixanta anys, la seva dona morí en el viatge. Aleshores es va tornar a casar amb Roser Segimón, de Reus, que era quaranta anys més jove. Aquesta, ja vídua, es va tornar a casar amb Pere Milà Camps i, amb la fortuna de l’indià Josep Guardiola, van encarregar a Gaudí construir La Pedrera, al Passeig de Gràcia de Barcelona.
A Torredembarra, va néixer Joan Güell Ferrer, que també va fer fortuna a Cuba. En tornar va crear, entre d’altres, una important fàbrica cotonera a Barcelona. El seu fill, Eusebi Güell Bacigalupi es va casar amb la filla d’Antonio López López, marquès de Comillas, important indià. Eusebi Güell traslladaria aquella fàbrica cotonera a Santa Coloma de Cervelló, seria la Colònia Güell, també construïda per Gaudí. Aquest, també faria per encàrrec el Parc Güell i el Palau Güell al carrer Nou de la Rambla.
En general, els indians varen ser importants perquè, quan tornaven, invertien la seva fortuna en fàbriques cotoneres (el tèxtil) o en la construcció de les primeres línies del ferrocarril (com el nostre Ferratges, entre d’altres). És l’inici de la creixent industrialització de Catalunya, de la generació de la burgesia industrial. I, com hem vist, van deixar un valuós llegat arquitectònic, on hi destaquen les construccions d’Antoni Gaudí.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_column_text]
[/vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_column_text]
[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_column_text]
[/vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/1″][vc_column_text]
[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]
Comments are closed.