26/2026

Miquel Anguera, “Beatet”

04-02-2026

Fa 70 anys de l’Any del Fred. Era el primer de febrer de 1956 quan va començar un intensíssim fred provinent de la Sibèria que matà garrofers, olivers i d’altres arbres tant de regadiu com de secà. Durant unes 3 setmanes vam estar sota el seu jou que va canviar la nostra vida d’una forma sobtada i desaforada. Tant a les ciutats com als pobles.

L’Estany Gento, a la Vall Fosca, al Pirineu, la temperatura va arribar als -32 graus. Rècord. A Barcelona a menys 10. A Mont-roig es va dir d’haver arribat als -14. En fi, un desastre total. Tot cremat per culpa d’aquesta allau de fred siberià. Molta gent recorda que era per la Candelera, el dia que es treien (i/o es treuen) els ornaments de Nadal, pessebres, naixements, arbres i altres adorns del proppassat Nadal.

Els pagesos (la gran majoria de famílies de l’època), van reaccionar contra el fred i les seves conseqüències i van començar a fer obres i/o adaptant les golfes (gorfes també en diem a Mont-roig) per posar-hi gallines, produir ous i ajudar a mitigar les privacions que ens va provocar aquest fred tan intens i sostingut que ho matà tot. Per cert, tenint gallines no cal dir que menjàvem ous i truites gairebé a diari i aleshores ningú parlava del colesterol i ningú lligava “morir de repent” amb els ous consumits. No sé si no s’hauria de parlar de les grans empreses farmacèutiques…

Molts i molts jornals de terra cultivada van començar a ser erms i d’aleshores són molts els boscos que podem veure ara i que van néixer a partir de l’Any del Fred, 1956.

Per l’edat no puc pas tenir molts records del 1956, però un sí que el tinc molt clar: entrar a la sagristia de l’Església Parroquial, amb mon germà Pere que era escolà, i apropar les manetes a les brases per fer-nos passar el fred que feia. Brases que els escolans anaven a buscar al forn de pa de cal Josep Maria Pellicer (Rodons), a tocar de l’Església i que la seva dona, la Maria, venia en una petita botiga que encara podem veure, tancada, al mateix lloc.

.

.

.

.