Miquel Anguera, “Beatet”

15-02-2019

Dissortadament, ja fa una colla llarga de mesos i anys que estem acostumats a veure, sentir i llegir, una colla de desqualificacions, entre diputats, partits, líders polítics, portaveus al Parlament i al Congrés, etc. Agres debats que sobrepassen, àmpliament, els límits de la decència, la bona educació, les formes, el respecte i un llarguíssim etcètera.

Ja sé que escriure això no és cap notícia rellevant, és un mantra… Però, per què escric això avui, si és el primer cop que etzibo, directament, contra un grup polític? Doncs, perquè la setmana passada vam ser testimonis, al Parlament de Catalunya, d’un fet realment vergonyós.

Els fets són que una diputada (poc importa de quin partit és) que va tenir l’immens valor de, al final de la seva intervenció, denunciar i confessar que fa 10 anys va ser víctima de violència sexual, física i psicològica, per part d’un malparit i abominable mascle que mereixeria, com a mínim, un grapat molt gran d’anys a la presó (excepte la Manada, és clar!).

La Jenn, va acabar la seva intervenció dient, textualment: “ No ho dic com a víctima, sinó com a supervivent”.

Les diputades i diputats van trencar el silenci amb una fortíssima ovació envers la diputada pel seu coratge, per donar-li suport i agraint el seu gest. Tots? Doncs, NO!

Les diputades i diputats de CIUDADANOS, tal com vam veure a la televisió, no van pas aplaudir. I què penso jo, què continuaré pensant i què vaig veure? Doncs, que l’acte execrable de violació i/o agressió sexual, per aquesta esmentada gent de Cs, només és reprovable quan  la víctima és una persona que pensa com ells! Els fets ho demostren i així ho vaig constatar.  Increïble! Vergonyós! Execrable! Vomitiu!!

S’han cobert de glòria aquesta gent! I jo que em pensava que, entre el franquisme i ara aquest infame judici, ja ho havia vist tot!! Que n’ets d’il·lús, Beatet!

•