Miquel Anguera, “Beatet”

12-10-2025

Per vuitè any consecutiu, Mont-roig va voler commemorà l’1-O del 2017 com s’ha anat fent aquests anys.

L’Ajuntament ens va cedir el K-1 dels joves i allí més de 100 persones ens vam trobar per reveure, altre cop, el vídeo amb totes les vicissituds, vivències i violències que vam haver de viure l’1-10-2017, per un dret tan fonamental com és anar a votar, sense cap violència, a l’INS Antoni Ballester. Ja ha fet vuit anys. Amb la visió del vídeo (molt ben realitzat, per cert) a més d’un se’ns va tornar a posar la pell de gallina veient i rememorant aquella increïble violència de la guàrdia civil contra les persones i el patrimoni de l’Institut. D’on sortia (joves i grans) aquella violència? Realment es pot pegar persones desconegudes, amb les mans enlaire, amb tanta violència sense que haguéssim fet res? Doncs, sí. Ho vam tornar a reviure, l’altre dia.

A les 8 del vespre, després de la benvinguda per part dels organitzadors (gent de pedra picada com l’ANC, Àvies-Avis per la Independència, militants…), la lectura del manifest de l’1-O i la projecció del vídeo de l’1-10-2017, vam anar (amb la llum dels nostres mòbils, la música de l’acordió diatònic del Guillem i tot cantant) cap a l’INS Antoni Ballester on feia 8 anys que vam votar, vam guanyar i vam rebre les “carícies” dels garants de la pau i llibertat. I jo que em pensava que, amb el dictador Franco, ja ho havíem viscut tot, sí, tot!! Quanta innocència!!

A la porta de l’INS vam tornar a votar si volíem, o no, la Independència, vam penjar rams de flors, romaní i branquetes d’oliver i, per acabar la concentració pacífica i ordenada com l’1-O de l’any 2017, vam cantar l’himne nacional de Catalunya, els Segadors.

I l’any que, de ben segur que hi tornarem. Per tossuts, nosaltres, els catalans!!

.

.

.

.