[vc_row][vc_column width=”1/1″][vc_column_text]Miquel Anguera, “Beatet”

26-07-2016

Ahir, 25 de juliol, Sant Jaume, es complien exactament 80 anys de l’assassinat del mestre mont-rogenc Antoni Benaiges i Nogués, crim perpetrat per un escamot falangista al poblet de Bañuelos de Bureba (Burgos), on exercia de mestre. Feia una setmana del cop d’estat del dictador Franco contra la II República, legalment constituïda.

Per commemorar aquesta data, la família i una colla d’amics van organitzar un petit i emotiu homenatge al mestre de cal Reverter, a la platja de la Pixerota, al mateix lloc on l’Antoni havia promès als seus alumnes que un dia d’aquell estiu de 1936 els portaria. Uns nens que mai havien vist el mar i precisament el retard en marxar de vacances a Mont-roig, amb els nens, provocà indirectament la seva mort. Aquells feixistes el mataren només per ser mestre… Aquells desgraciats no van entendre res… En aquell poblet de Burgos encara el recorden i el ploren i nosaltres, els seus convilatans, també… i treballarem perquè el seu llegat continuï ben viu entre nosaltres.

A la Pixerota, a quarts de 8 de la tarda, ens aplegàrem una vuitantena de persones per recordar-lo  i homenatjar-lo. Gent de Mont-roig, Lleida, Madrid i fins i tot de Montreal (Canadà). Fou un homenatge molt senzill, emotiu i sense protocols ni autoritats. El micròfon estava obert a tothom que desitgés participar d’aquell acte tan íntim.

Prengueren la paraula un dels organitzadors, Sergi Bernal (que agraí la feina de recerca i informació al J.M. Martí Rom) i també parlà l’Enric Aragonès (renebot del mestre) que, en nom de la família, expressà l’agraïment d’aquesta i repassà la història del seu oncle, tot recordant la gran tasca que el mestre estava fent en aquella llunyana escola, fins que uns malvats decidiren posar-hi fi…

Diversos infants i persones llegiren fragments dels escrits (i depositaren clavells a l’arena) que aquells infants de Bañuelos van escriure poc abans del frustrat viatge a la platja de la Pixerota, amb el seu estimat mestre.

A continuació, es llegiren tres precioses poesies dedicades al mestre Benaiges i en Jaume Roigé (nebot del mestre) també donà les gràcies als assistents a l’acte. També prengué la paraula un representant de la UGT i, finalment, el cantautor Ramon Sauló cantà unes poesies que ell mateix havia musicat i que estaven dedicades al mestre Antoni Benaiges i que van agradar molt a tots els presents.

Aviat farà 10 anys de l’aprovació de la Llei de Memòria Històrica (2007) i quantes fosses comunes i clandestines encara estan per obrir? Quan recuperarem els nostres familiars, amics i convilatans difunts després de tants anys? Quan recuperarem la nostra dignitat? Quina vergonya!

I per acabar, una preciosa poesia dedicada al mestre, del seu nebot-besavi:

 

BUFA EL VENT    (Enric Aragonès i Jové)

 

Bufa un vent que no sé d’on ve –

si de Mont-roig a Bañuelos

o de Bañuelos al món,

si de la fossa a l’escola

o de l’escola al demà -.

 

Bufa un vent que no sé d’on ve

ni sé on va.

 

Bufa un vent que ens pentina bé –

que ens espolsa les pors,

i ens aireja les aules,

que ens espolsa la son

i ens aireja el cor -.

 

Bufa un vent que ens pentina bé

i és el nostre nord.

 

Bufa el vent i fa sol, aquí.

Un vent d’escola i memòria,

un sol d’història i llibertat.

Un vent d’un passat que retorna,

i un sol que il•lumina el demà.

 

Enric Aragonès i Jové

(Bañuelos de Bureba,

11 d’abril de 2015).[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_column_text]

[/vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_column_text]

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_column_text]

[/vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_column_text]

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/1″][vc_column_text]

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]