Miquel Anguera “Beatet”
07-10-2024
Mont-roig té memòria i, altre cop, ha volgut recordar la gran festa de la democràcia com fou, per exemple, la votació en referèndum d’autodeterminació del Primer d’Octubre de 2017, malgrat tots els entrebancs que hi va haver en forma de garrotades, gasos lacrimògens, violència, trencadissa de portes i mobiliari públic que hi havia a l’Institut Antoni Ballester, per part d’una guàrdia civil que la gent encara no comprenem com pot ser que tinguessin aquest odi, aquesta agressivitat i violència contra unes persones que no havien fet res punible, tota vegada que votar és un dret fonamental subscrit, signat i ratificat per l’estat espanyol. La pregunta és: com pots pegar una persona desconeguda, que no t’ha fet cap mal?? En què pensen en aquell moment?? En la seva família, potser?? En les hores extra?? Em dec fer gran perquè no m’entra al cap, per més que ho intento!!
Doncs bé, Mont-roig, el dimarts 1-O ho va voler recordar i vam demanar a la Casa de la Vila que ens deixés el local dels joves, K1, per projectar un curt vídeo rememorant aquell Primer d’Octubre del 2017. Eren les 8 del vespre i unes 150 persones omplírem l’esmentat local. El grup organitzador, ben divers, com cal, va llegir un petit comunicat de l’1-O i el Col·lectiu d’Àvies i Avis (que encara sortim cada divendres demanant la llibertat i l’amnistia, SÍ, L’AMNISTIA) un altre; ambdós amb el mateix sentit. Molta emoció i ràbia continguda, veient aquell vídeo… No cal dir res més…
Acte seguit, amb els mòbils fent llum, ens vam dirigir cap a l’Institut A. Ballester, lloc de la votació i de les hòsties no contingudes i els gasos i la trencadissa… en fi, què puc dir que no recordem d’aquell dia??
Arribats a l’Institut, vam tornar a votar que SÍ, vam col·locar a la reixa de l’entrada una bona colla de ramets de flors que s’havien confeccionat a la tarda i vam cantar els Segadors com a cloenda d’un acte, curt, molt emotiu i transversal i que els partits independentistes n’haurien de prendre nota i recordar que només s’avança quan anem plegats i, dissortadament, avui dia, cada cop és més difícil això. A Mont-roig la lluita continua, també. I com aleshores: portem pressa!!
.
.
.
.
.
.