Redacció

10-12-2024

Recorríem el “Pessebre dels Estels” a la Masia de Castelló, aquell poblet perdut enmig de les muntanyes de Vandellós. Els xiquets gaudien dels animals, el cavall, els rucs…, i, amb els grans, de les diferents escenes de la vida d’abans, de com vivien els nostres avis.

Tot d’una, des del carrer, escoltem una música d’arrels antigues i, a l’entrar, ens trobem amb la “Kloba d’en Taudell”, amb els germans Quesada (Frederic i Josep) i la Carme Llagostera. Una bonica sorpresa.

Unes passes més enllà, en una porta d’aquelles cases bellament reconstruïdes de Castelló llegim: “Contes de Nadal. Contes, llegendes i curiositats cada 30 minuts”. Mirem a dins i hi trobem la Judit Robert, disfressada d’àvia, que sap una munió d’històries d’abans, de la vora del foc i que si paren atenció ens en explicarà alguna.

També hi vàrem trobar una barraca de pedra seca i uns bells murs.

El “Pessebre dels Estels” és bonic. Hi pots anar amb la família (grans i petits). Els xiquets s’ho miren bocabadats i als seus pares i avis els hi brillen els ulls quan els veuen gaudir.

El “Pessebre dels Estels” és una bonica tradició, de molts anys, que fan a la Masia de Castelló. Moltes persones hi col·laboren. Fa il·lusió veure com és una activitat, un projecte, que uneix els vilatans de Vandellós. Els que hi vàrem anar fa anys ens sorprèn la feinada que han tingut reconstruint un poblet gairebé en runes.

Un exemple per a molts pobles.

Alguns sols valoren les coses quan ja no existeixen… “què bonic que era… quanta gent venia al poble a veure-ho…”. Parlen d’un passat que, probablement, ells varen negligir.

.

.

.

.

.