.

Eduard Boada – Miquel Anguera “Beatet”

15-07-2024

Miquel Pascual i Castellnou, va morir a la Batalla de l’Ebre l’any 1938, mentre que al seu poble, Mont-roig, s’hi construïa, al mateix any, un refugi antiaeri de la mateixa Guerra Civil. Avui dia, encara no s’ha trobat el seu cos. Tampoc no s’ha trobat, fins avui, el cos d’un altre jove mont-rogenc: Antoni Benaiges i Nogués, assassinat pels falangistes el 19 de juliol de 1936. Dos joves mont-rogencs, dues vides i dues morts ben paral·leles. El Miquel morí essent soldat, a tocar del riu Ebre, l’any 1938. L’Antoni havia mort, assassinat, essent mestre d’un minúscul poblet de la província de Burgos. Ambdós, Miquel i Antoni són màrtirs, eren joves, mont-rogencs i plens de vida. D’ambdós, encara ara, no s’ha trobat el seu cos.

Tornant al Miquel, els seus familiars no l’han oblidat pas. Havia nascut a Mont-roig, ja encetat el s. XX, a cal “Pataquer”, al carrer de Francesc Riba i Mestre. Fill de Josep Pascual i Maseras (Mont-roig 1873-1946) i de Virgínia Castellnou Ferrando (1878-1959). Fou el petit de 5 germans: Josep (Pepito), Victòria, Teresa (Teresina) i Amada.

Miquel Pascual fou cridat a files de ben jove i destinat a defensar les posicions republicanes a la batalla de l’Ebre (1938), on hi va perdre la vida, com ja hem dit. Com també hem dit que, a dia d’avui, encara no s’ha pogut recuperar el seu cos. El 7 de febrer de 2022 va ser donat d’alta al Cens de persones desaparegudes de la Generalitat de Catalunya, amb el número d’expedient 6.267. El 20 de novembre de 2022 el Govern de la Generalitat de Catalunya l’homenatjà inscrivint el seu nom al Memorial de les Camposines, a la Fatarella (Terra Alta).

No hem trobat més informació sobre aquest mont-rogenc màrtir. Almenys, però, el seu nom no quedarà engolit  per l’oblit total. Així ho desitja tota la seva família i tots nosaltres.

.