Miquel Anguera, “Beatet”
16-09-2020
Cada any celebrem la nostra Festa Nacional de l’Onze de Setembre i enguany no podia ser diferent, però no cal dir que el coronavirus ens ho ha trastocat tot, a Catalunya i a Mont-roig, òbviament.
Al Principat, es van dur a terme 131 actes reivindicatius i estàtics (en més de cent localitats), per poder complir amb les normes sanitàries i evitar tots els riscos de contagis de la maleïda pandèmia. En total foren 60.000 les persones que hi van prendre part, guardant les distàncies i amb un estricte control, com no podia ser d’altra manera.
A Mont-roig, a les 17:14, amb alguns altaveus des d’alguns balcons, vam poder sentir l’himne nacional de Catalunya, Els Segadors, i altres cançons patriòtiques, tradicionals i populars, com el Cant de la Senyera, Què volen aquesta gent?, Tio Canya, Via Fora, etc. Una bona colla de mont-rogenques i mont-rogencs es van desplaçar per assistir als actes convocats ben a prop de casa nostra: Cambrils, Reus, Tarragona… Al matí, dues formacions polítiques presents al Consistori, van fer ofrenes florals (amb el cant dels Segadors), tant a Mont-roig com a Miami.
Tant a la ciutat Comtal, com en moltes altres localitats, els actes institucionals foren limitats i amb poca gent per evitar riscos. Hi hagueren marxes lentes de cotxes a Lledoners (en suport als presos polítics), Sabadell, Terrassa, Lleida, Cerdanya, Baix Empordà, Vallès… Algun acte en contra de Felipe VI, la guàrdia civil, el Congrés dels Diputats, bancs, i empreses de l’Ibex-35… En fi, una certa “normalitat” per la data …
A Mont-roig, hom va criticar que l’Ajuntament no convoqués cap acte institucional (jo també ho critico), perquè crec que, amb poca gent i amb les màximes mesures de seguretat era perfectament factible, com així ho demostren els més de 100 actes convocats i duts a terme, arreu, i sense estar prohibits, és clar. Però hi havia d’haver hagut la voluntat institucional per celebrar-ho… com sí que hi va haver quan es van presentar els dos darrers llibres a l’Església Vella, ara fa unes quantes setmanes (cosa que trobo molt bé, per cert).
Per acabar, voldria criticar molt durament alguna forassenyada veu que demana que la Diada Nacional de Catalunya es celebri per Sant Jordi. Déu meu, quines animalades!!!
En fi, esperem que la propera Diada pugui ser celebrada com cal i que la maleïda Covid-19 ens respecti més…
