Miquel Anguera, “Beatet”

22-04-2025

Des del diumenge 6 d’abril fins al divendres 11, l’INS Antoni Ballester va acollir i fou l’amfitrió de l’intercanvi entre un grup de 20 alumnes (10 de francesos i 10 de catalans) de la localitat de Noisy-le-Grand (a tocar de París) amb els nostres alumnes de 4t d’ESO (6 alumnes) i 4 de 1r de batxillerat (16 anys). L’INS dels alumnes francesos es diu “Lycée Evariste Galois”.

La Sarai, professora de francès del nostre INS fou l’Alma Mater d’aquest esmentat intercanvi amb l’inestimable ajut de la Maite (coordinadora d’activitats) i, des del primer moment, tingué una molt bona acollida per part de tots.

El dilluns a mig matí, francesos i catalans (amb les professores Karine i Delphine i les nostres Maite i Sarai), vam sortir de l’INS Antoni Ballester i vam visitar les restes romanes de sota el velòdrom del segle I-II de la nostra era. Una ràpida visita, unes quantes fotos i amunt, cap al rentador (segle XVIII) passant pel barranc de l’Horta (Primer Pont), fent una molt curta parada davant de la Cooperativa Agrícola (que abans anomenàvem Lo Sindicat) i que havia estat fundada pels nostres avis el 1914 i que va desaparèixer el 2013, un any abans d’arribar a la centúria de vida.

Vam veure el portal de la Canal, la plaça de J. Miró (per cert, la jovenalla tenia força set, feia calor, i no pogueren beure aigua perquè la font de dita plaça no rajava. Ben criticable). Vam anar a la font de la Coma (1799) i allí sí que vam poder beure. Van veure i fotografiar la placa del Cinto Quadrus de la façana de casa seva (B. Macià, 26). També vam veure la plaça de l’Església parroquial, la presó 1799-1801, el carrer d’Amunt i el seu dipòsit d’aigua del 1957. De retruc vam veure la Pitota, el Pitot i el Moixonot, gràcies a la insistència d’una alumna francesa… (curiós, oi?). Vam anar explicant tot el que visitàvem i respondre les  preguntes dels alumnes tant francesos com catalans. També vam explicar lleugerament la història de l’Església Vella i de la Nova… Es va fer tard… i cap a l’INS.

Dimecres tocava anar a la platja i dijous a l’Ermita. Tot molt ben programat i aprofitat.

De les activitats, d’aquests dies d’estança entre nosaltres, podem esmentar: anar als karts, passejar per Salou, visitar el Pont del Diable, les muralles i l’amfiteatre a Tarragona, practicar l’snorkel a Cala Vidre (Ametlla de Mar), visitar el Mas Miró, la ciutat de Cambrils, la Confraria dels Pescadors, l’arribada de les barques a la Llotja… També van visitar el centre de Reus i la molt famosa Casa Navàs de la capital del Baix Camp.

També hem de recordar que els visitants francesos van assistir a diverses classes i van aprendre a preparar pa amb tomaca (entre altres coses).

De tot aquest intercanvi hem pogut copsar la molta importància que s’ha donat a la valoració de la vida urbana de París amb la rural de Mont-roig. També ens van explicar que la intenció dels dos centres, Noisy-le-Grand i Mont-roig, és repetir aquesta enriquidora experiència, l’any que ve. A la pregunta de què els ha agradat més de la seva estança a Mont-roig, van respondre que el Mas Miró i tenir el mar i la muntanya tan a prop.

Per acabar direm que vam trobar molt curiós el fet de barrejar i emprar, amb tanta facilitat, els tres idiomes entre els alumnes i les professores: el francès, el català i el castellà… I no diguem de la pronunciació, l’accent i la traducció que poden tenir les paraules en aquestes tres llengües derivades del llatí, la seva llengua mare, que poden portar a diverses anècdotes i matisos en la seva traducció.

No ens estranya que aquesta joventut vulgui repetir aquestes experiències viscudes en tants pocs dies a Noisy-le-Grand i a Mont-roig.

.

.

.