Abbas Amir, Dalida i Miquel Anguera, “Beatet”

27-11-2021

Qui no recorda “El xalet del moro” que s’aixecava a uns tres, quatre-cents metres  caminant per la platja de la Pixerota en direcció a la riera de Riudecanyes, final del terme de Mont-roig i tocant al de Cambrils?

De ben segur que ho recordem i que molts cops ens hem fet la pregunta de qui era i de quan era aquell xalet, de quin estil i moltes més preguntes… quan passàvem pel seu costat. Darrerament, ja no hi podíem passar tant a tocar perquè el mar s’havia menjat, amb les fortíssimes llevantades dels darrers anys, l’arena que hi havia al davant de l’esmentat xalet, així com també dels dos nius de metralladores que hi havia (i encara hi ha), davant la punta de la Pixerota i que, actualment, encara se’n poden veure uns trossos malmesos pel temps que, com ja sabem, foren construïts per la República durant la Guerra Civil 1936-1939. Als anys 50 i 60 del segle passat, nosaltres els nanos mont-rogencs d’aquella ja llunyana època hi anàvem i hi podíem jugar a pilota o a la vinora a amagar, donada l’amplitud d’arena que hi havia entre el xalet i/o els nius de metralladores i l’aigua de la Mediterrània, sens oblidar l’àmplia pineda que hi havia tot recordant les ovelles que hi pasturaven ben sovint.

La negociació de la família propietària, els Viret, i la Direcció General de Costes, ha arribat a l’acord d’enderrocar el xalet a canvi de la protecció del tros de la finca que toca al mar. 

Tornant al tema de l’enderrocament del Xalet, direm que el dia de la Festa Major (29 de setembre d’enguany) fou demolida dita construcció per poder tirar endavant el projecte del “Camí de Ronda” que passarà a tocar de la platja i que moltes localitats de la Costa Daurada i del Principat ja el tenen en servei.

“El Xalet del Moro”, fou construït, segons explica la propietat en la nota que ens ha fet arribar (i que reproduïm en aquest article), entre els anys 1986-1988 i que les finques havien estat adquirides a principis dels anys 70. El Sr. Viret era francès nascut al Marroc i estava enamorat de l’esmentat país i que residia a Suïssa des del 1958 fins la seva mort. L’esmentat xalet de la Pixerota s’emmirallà en un edifici de Marrakech o Marràqueix, al Marroc. Poc a poc, entre les llevantades i el canvi climàtic la pineda i l’ampla platja que hi havia ha anat desapareixent, com ja hem dit. En les fotos adjuntes cedides per la família Viret es veu clarament l’evolució de la finca, la pineda i la platja.

Un tros més de la història de Mont-roig que desapareix però, amb la carta i les fotos que la Sabine Viret ens ha fet arribar mitjançant els bons amics Abbas i Dalida podrem conservar la seva memòria i el seu paisatge per a les futures generacions. Gràcies !!

CARTA DE LA SABINE VIRET

La casa de la playa

Fue construida por el señor Viret, de nacionalidad francesa, nacido en Marruecos y residente desde el año 1958 en Suiza.

Primero, compró la finca al señor Francisco Benach, de Mont-roig del Camp, y luego se añadieron dos otras fincas vecinas, formando el conjunto actual.

La casa de la playa se construyó alrededor de los años 1986-1988. En aquel momento aún había una playa bastante grande delante de la casa. Al señor Viret le gustaba mucho Marruecos, y se inspiró de un monumento marroquí existente en Marrakech, si no me equivoco. Luego, se alquiló como casa de verano y vacaciones. Más tarde se construyeron las otras casas, a partir del año 1973.

Poco a poco, el mar se tragó la playa y destrozó la pineda. Lo que resulta muy triste. No sólo por la historia propia de la casa, sino también por el hecho de que esta maravillosa playa, pintada por Joan Miró, fue desapareciendo, sin que se haya hecho mucho caso. Lo que es una pena.

Durante el temporal Gloria de febrero de 2020, la casa recibió el golpe fatal. Así que, para normalizar la situación, los herederos, como estamos regularizando todo el tema de esta propiedad, aceptamos la propuesta del Ministerio de Costas, de quitar la casa a cambio de recibir una protección en la parte que linda al mar.

Sabine Viret (propietària)

.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

.