Miquel Anguera, “Beatet”

27-03-2025

El 12 de febrer passat, vam publicar la notícia que el desfibril·lador que hi havia dins de l’Ermita (anant cap a la capella de Sant Ramon) havia estat traslladat a tocar de l’aparcament del santuari, perquè així fos més accessible en cas de necessitat. També es deia que, essent l’Ermita un BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional) potser fora bo que (a tall d’opinió) el seu recer fos més bonic i amb un millor acabat.

Avui, en passejar per l’entorn de la nostra Ermita, hem pogut comprovar que el seu recer havia estat cobert o folrat per unes lloses del color de la pedra autòctona i que quedava molt més bonic (falten, potser, uns petits detalls que de ben segur s’acabaran aquest dies).

De la mateixa manera que escrivíem, al febrer, que no ens agradava massa (i a força gent tampoc) l’acabat del sopluig del desfibril·lador, ara hem de dir que aplaudim la millora evident duta a terme per l’Ajuntament. Al Cèsar el que és del Cèsar… Així ens ho van ensenyar de petits…

.

.

.