[vc_row][vc_column width=”1/1″][vc_column_text]Esther Bargalló

10-06-2016

Paraules i expressions que abans formaven part de la parla quotidiana dels mont-rogencs i que, a hores d’ara, ja no s’empren mai o gairebé mai.

Tot i que algunes encara les podem escoltar de la boca de gent més gran, la gent jove ja no les utilitza i, fins i tot, algunes potser no les han sentides mai.

• Aigüera: Pica de cavitat poc fonda, on escuren els plats i escudellam, i que té un forat per aviar l’aigua emprada.

• Broma: Núvol.

• Carpàs: Cabell molt mal pentinat.

• Dijuni: Vigília. Dia immediatament anterior a una festa.

• Embafat: Satisfet de si mateix, presumit. Privat d’apetit per l’excés de dolçor, de greix o d’espessor d’allò que es menja o beu.

• Falòrnia: Idea errònia, raó dèbil o gratuïta amb aparença de veritat o solidesa.

• Gaiato: Bastó corbat per un extrem.

• Llongues: Cordes amb què es guia l’animal que llaura o que bat. Quan estiraves a l’esquerra es deia: òsquei ! I a la dreta: ollà ! (a casa i als pagesos de Mont-roig sempre ho havia sentit amb accent a la à).

• Mangotxo: Mànega de vestir bruta, esquinçada. També quan és massa llarga i ampla i fa nosa.

• Norris: Deixadot, que no té cura del seu vestir ni dels seus interessos.

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/1″][vc_column_text]

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]