[vc_row][vc_column width=”1/1″][vc_column_text]Esther Bargalló

24-08-2015

Paraules i expressions que abans formaven part de la parla quotidiana dels mont-rogencs i que, a hores d’ara, ja no s’empren mai o gairebé mai.

Tot i que algunes encara les podem escoltar de la boca de gent més gran, la gent jove ja no les utilitza i, fins i tot, algunes potser no les han sentides mai.
• Aspèrgims, asperges: gotes d’aigua beneita amb què es ruixa a les cerimònies religioses.

• Aubarca, albarca, avarca: calçat rústic de cuiro.

• Bajoca: mongeta, sobretot quan és menjada amb tavella.

• Cimal: cadascuna de les branques principals més o menys verticals, especialment la que s’enlaira més que les altres o la que hom deixa a l’arbre tallant les altres.

• Envant: endavant, cap a la part de davant.

• Espitjar, pitjar: exercir una pressió, sense cop, sobre una cosa amb el propòsit de moure-la, comprimir-la, fer-la més compacta.

• Figuereta, tombarella, fer la figuereta: posar-se amb el cap o les mans a terra i el cos vertical amb els peus per amunt.

• Guino: avar.

• Missera: dona que xerra molt amb pretensions de saber moltes coses, o que es mostra aveciada i exigent. Saberuda, setciències.

• Pelinxo: desperdiciat, malvestit.[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/1″][vc_column_text][/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]