[vc_row][vc_column width=”1/1″][vc_column_text]

Esther Bargalló

29-07-2016

Paraules i expressions que abans formaven part de la parla quotidiana dels mont-rogencs i que, a hores d’ara, ja no s’empren mai o gairebé mai.

Tot i que algunes encara les podem escoltar de la boca de gent més gran, la gent jove ja no les utilitza i, fins i tot, algunes potser no les han sentides mai.

• Arriat: Que va ben governat i fa progressos.

• Borrassa: Tela grossera de borra, de la mida d’un llençol gran, que serveix per traginar palla i, posat davall les oliveres i altres arbres.

• Capsot: Home caparrut, obstinat en les seves idees o propòsits. Persona no massa espavilada.

• Dugues: Dues, (es permet, dos, en el català occidental).

• Encarxofar: Asseure’s amb tota comoditat.

• Ganzell: Clos de planta rectangular o trapezial, format d’envans de fusta i aplicat a una portalada d’església, de palau o de gran sala, per evitar que l’aire exterior entri directament a l’interior en obrir la porta d’entrada/ Barrera, reixa que tanca l’entrada a una capella o altre recinte.

• Manti: Extremitat superior corbada de l’esteva de l’arada.

• Narro o Marro: Joc infantil en què es dibuixen a terra algunes ratlles combinades formant caselles quadrades o triangulars, i el joc consisteix a anar col·locant cada jugador tres pedretes fins a posar-les en línia recta en els vèrtexs dels angles. A Mont-roig anomenem aquest joc “marro, pixo, cago”.

• Osquei: Crit amb què els carreters fan anar els animals cap a l’esquerra.

• Palica: Xerrameca, enraonamenta fàcil, abundosa.

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][vc_column width=”1/2″][vc_column_text][/vc_column][/vc_row][vc_row][vc_column width=”1/1″][vc_column_text]

[/vc_column_text][/vc_column][/vc_row]