Esther Bargalló

14-08-2022

Paraules i expressions que abans formaven part de la parla quotidiana dels mont-rogencs i que, a hores d’ara, ja no s’empren mai o gairebé mai.

Tot i que algunes encara les podem escoltar de la boca de gent més gran, la gent jove ja no les utilitza i, fins i tot, algunes potser no les han sentides mai.

• Arrella o rella: Instrument de ferro que es posava a la pollegana o arada per llaurar.

• Baldell: Baldeta o balda de fusta per travar una porta o finestra.

• Cossiol: Recipient de fusta que es feia servir per rentar olives escombrades (olives+pedres+brossa).

• Escusat: vàter.

• Esporgar: Podar. Tallar dels arbres i arbusts les branques sobreres.

• Portadora: Recipient format de dogues de fusta, de forma troncocònica invertida, més alt que ample, amb la boca i fons de forma generalment ovalada i a vegades circular, amb dos agafadors laterals (anses) a la part superior, que serveix principalment per a transportar raïm o vi, i també per al tragí d’altres fruites, d’aigua, terra, oli, excrements, etc.

• Rabassa: Part inferior, generalment més gruixuda i que creix sota terra, de la soca d’un arbre o arbust.

• Sàrria: Recipient d’espart o de palma, d’un metre a vuit pams de llargària, que forma bossa a cadascun dels dos extrems, i serveix, posat de través damunt una bístia o bèstia, per a transportar les coses més diverses, com fruita, verdures, aviram, terra, herba, fems, etc.

• Serè: Vent de mestral. Vent sec procedent del nord-oest.

• Toixó: Teixó.

(Algunes d’aquestes paraules ens les ha recopilat el mont-rogenc Francesc Badia)