Redacció
11-06-2025
Consultant Internet sovint et trobes amb sorpreses que il·lusionen. Com per exemple, un reportatge sobre la intervenció del “Centre Miró” en el projecte “Arqueologia Preventiva” (2013-2014) a la Fundació Miró.
Veure:
A “Safatans de Mont-roig, el Centre Miró a Montjuïc”, de 18,48 minuts, veiem com un nombrós grup de mont-rogencs fan, al pati de Llevant de la Fundació Miró, al costat del majestuós garrofer donat pel poble de Mont-roig el novembre de 1975, un gran quadre amb safatans (encenalls) tintats de colors que es una vista de la muntanya de la Mare de Déu de la Roca amb l’ermita al seu cim. Fou el dissabte 3 de maig de 2014. Es va fer en el marc de l’exposició “Doble autorització” de Lola Lasurt de l’Espai 13 de la Fundació Miró de Barcelona. “Arqueologia preventiva” estava comissariat per Oriol Fontdevila.
Aquest quadre es va confeccionar a la manera de com es feien els quadres mironians en els “Caps de Setmana Mironians”. Des del 2005, se n’han fet set edicions[1], amb un total de 228 reproduccions efímeres de quadres de Joan Miró i 57 aportacions d’artistes.
En aquest reportatge, a més de veure com es fa el quadre de la muntanya de la Mare de Déu de la Roca, també es pot veure el col·loqui que a l’entorn de Joan Miró i Mont-roig es va fer a continuació. En el reportatge veiem en paral·lel imatges de les dues activitats. El col·loqui fou amb la participació de “La Fundició”, amb Oriol Fontdevila (comissari), Lola Lasurt (artista) i Roger Sansi (antropòleg).
En aquest col·loqui hi van intervenir, d’una manera prou significativa, entre d’altres, Miquel Anguera, Martí Rom, Angelina Rovita i Lurdes Pujol.
Resum del “Centre Miró”:
Recordarem amb algunes dades la importància del treball dels membres del “Centre Miró”:
Des del març de 2005 al març de 2018, vàrem tenir 78.011 visitants, que representen 5.939 per any i uns 28 al dia.
Durant tots aquells catorze anys, vàrem aconseguir posar a Mont-roig en el mapa dels mitjans de comunicació, fonamentalment en l’ordre cultural. Del març del 2005 al desembre de 2017 es varen publicar 178 articles als mitjans de comunicació. Són uns 14 articles per any.
Es van fer 15 reportatges a les televisions i documentals sobre el “Centre Miró”. Dels quals 4 eren estrangers (Estats Units, Anglaterra, Itàlia i Polònia).
Vàrem produir 19 exposicions pròpies sobre temes de Miró i/o Montroig. Alhora se’n van fer 22 d’altres entitats del poble[2].
Les entrades valien, des del 2005 fins al 2018: 3 euros les individuals, 2,5 els grups, 2 els jubilats i 1,5 els escolars. Els mont-rogencs i els seus possibles acompanyants tenien entrada lliure.
Aquests ingressos de les entrades permetien crear i mantenir el web, produir les exposicions i d’altres esdeveniments (com els “Cap de setmana mironians”). També fer noves incorporacions de material: espai de recepció, mòduls per a l’espai central, il·luminació de l’espai central, 2 taules vitrina, gran pantalla de televisió on s’hi projectaven els documentals “D’un roig encès: Miró i Mont-roig” (1979) i “Mont-roig: tornaveu mironià” (2002), gran pantalla mural per projectar audiovisuals sobre temes mironians, un aparell d’àudio amb CD i altaveu per poder fer presentacions i les visites escolars o grupals amb guia o no, 5 grans plafons amb frases de Miró, un puzle gegant del tapís “El llangardaix de les plomes d’or” (1989), un puzle del quadre “L’été” (1938), el “Sol de palmes”, panera de peix, carabasses de mànec… Publicar les “Guies” del Centre (en 6 idiomes: català, espanyol, francès, anglès, alemany i rus) i aquells tríptics dedicats al “Centre Miró” i a l’itinerari “3MR. Mirar Miró Mont-roig” (també en 6 idiomes), tant per al propi “Centre Miró” com per a les Oficines de Turisme de l’Ajuntament de Mont-roig). En vàrem arribar a editar varis milers. També va possibilitar la publicació dels fulletons dedicats a les barraques de pedra seca de Mont-roig (en català i castellà). El “Centre Miró” emparava el «Grup Barracaire de Mont-roig”, que va aconseguir, sense cap ajut de l’Ajuntament i amb alguns pals a les rodes, que 5 barraques fossin declarades “Bé Cultural d’Interès Nacional” (BCIN).
Per conèixer la singular, dissortadament curta, i excepcional història del “Centre Miró” (març de 2005 a l’abril de 2018), catorze anys treballant per la difusió i eixamplant el coneixement de la relació de Joan Miró i Mont-roig, teniu els textos: “El Centre Miró de Mont-roig” i “El paisatge dels Genis es va impulsar des de Mont-roig”, del llibre “Miroia Miró Mont-roig” de Martí Rom (Arola Editors, 2022), pàg. 421 i 461.
Ens permetem acabar dient que, gràcies al continuat esforç de catorze anys, dels membres de la Junta del “Centre Miró” es va aconseguir donar a conèixer (fins aleshores la informació era molt escassa i tan sols en petits cercles culturals), Miró i Mont-roig.
També foren membres del “Centre Miró” els que van aconseguir que hi hagi 5 barraques BCIN, les primeres i, per ara, úniques amb aquesta distinció a Catalunya.
[1] Foren: 2005, 2006, 2007, 2009, 2010, 2011 i 2013.
[2] Sobre aquestes 22 exposicions, vegeu els peus de pàgina de les planes 445 i 446 del llibre “Miroia Miró Mont-roig” de Martí Rom (Arola Editors, 2022).
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.