Miquel Ferré i Toda  (r.e.p.)

     14-10-2025

És bo no tenir sempre el que volem

i bastir, plegats, una cabana d’esperances cara al vent.

Perquè hem sabut que no és bo

no tenir sempre el que volem,

infants i germans, combatim ensems,

i ens esmercem en la lluita d’aquest combat mai acabat.

Només així, bastirem, plegats, una cabana

d’esperances cara al vent.

És bo no tenir sempre el que volem

i bastir, plegats, una cabana d’esperances cara al vent.

(Reproduïm aquest poema d’en Miquel Ferré i Toda en record seu i homenatge quan avui s’esdevé el 40è aniversari del seu traspàs, amb només 39 anys). Aquest és el darrer escrit (creiem) que va escriure al maig de 1985, poc abans de morir. Fou “l’ofrena de Primera Comunió” als seus fills i als infants de Mont-roig. Al mateix 1985, vaig tenir el goig de musicar aquest poema i, amb els grups mont-rogencs “Rondalla Fent Camí” i “D’Un Roig Encès” l’hem cantat arreu, a tall d’himne, i així continuarà.

.

.