Miquel Anguera, “Beatet”

29-04-2021

Tot i que en Josep M. Gran va néixer a Barcelona el 1945, sempre l’hem considerat un mont-rogenc més, perquè, majoritàriament la seva família viu a Mont-roig i ell també hi estigué molts cops i moltes temporades abans de marxar a Guatemala, com a missioner voluntari del Sagrat Cor i és allí on trobà la mort per treballar pels pobres, els camperols i els indígenes, pels drets humans i per la llibertat, cosa que els militars no acceptaven de cap manera en aquell país centreamericà. Estem convençuts que fou assassinat per ajudar els pobres i camperols a pensar i a ser dignes, que no pas pel fet de ser missioner.

Quan un dia va obrir les portes de la seva església per aixoplugar vells, dones i nens davant l’amenaça de mort dels militars que havien envaït el seu poblet, aquell dia va escriure la seva sentència de mort, que tingué lloc emboscats pels militars el 5 de juny de 1980 (ell i el seu sagristà), en un bosc quan anaven, a cavall, per dir missa a una aldea. Avisats que soldats els estaven esperant, en Josep M. digué al seu company que es quedés i no l’acompanyés, que estava casat i amb fills… El seu sagristà, malgrat tot, no el va voler deixar sol. La resta ja la sabem… els van matar per l’esquena…

El gener de l’any passat, el Papa Francesc va reconèixer el nostre missioner dins d’una causa de 10 màrtirs, assassinats per defensar els drets humans a Guatemala a la regió del Quiché – Chajul, on la població és d’ètnia maia – quitxé. Dels 10 assassinats, tres eren missioners voluntaris (el nostre Josep M., Fco. Villanueva i Juan Alonso; els altres 7 eren laics catequistes: Domingo del Barrio Batz, Tomás Ramírez Caba, Nicolás Castro, Reyes Us Hernández, Rosalío Benito, Miguel Tiu Imul i Juan Barrera (aquest darrer, un nen de 12 anys).

En el context d’aleshores, a Guatemala, cal explicar que, entre 1960 i 1996 esclatà una guerra civil entre els militars d’aquell país (amb l’ajut de grups paramilitars) i grups d’esquerres que produí més de 200.000 morts, que es diu aviat.

La missa de beatificació del Josep Maria i companys es celebrà a la catedral de la Santa Cruz del Quiché presidida pel cardenal Álvaro Leonel Ramazzini, el mateix dia de Sant Jordi a les 6 de la tarda (hora catalana). Els familiars de Josep M. Gran no hi van poder assistir, òbviament, pel tema de la Covid-19, però van quedar molt contents i conformats de la cerimònia, que van seguir per televisió i, especialment, que fos a Guatemala, el lloc on va viure fins la seva mort i el lloc on tant se l’estimen i el recorden malgrat els més de 40 anys passats.

En Josep Maria Gran i Cirera descansa a Chajul i Mont-roig continuarà estimant-lo i recordant-lo en un carrer que du el seu nom des del 1980.